Ami sempre m'havien cridat l'atenció les diferències (en realitat les considero greus i aberrants contradiccions) entre el Dret Administratiu i el Dret Penal mitjançant els quals tu has de declarar, per exemple, la veritat, tota la veritat i res més que la veritat dels teus comptes a Hisenda, veient-te obligat a presentar les proves que seran usades en la teva possible inculpació i, en canvi si comets, per exemple, un assassinat, no només tens dret a intentar fugir sinó que no estàs obligat a declarar i, a més, tens el dret a mentir.

És a dir, la càrrega de la prova acusadora és feina teva davant l'Administració i dels fiscals davant un jutge, amb la qual cosa caldria pensar si és que la justícia està estructurada a favor dels grans delinqüents i en contra dels petits.

Una altra de les diferències o greus contradiccions que darrerament em sobten d'aquest món convuls que ens està tocant viure i que ningú sap a on ens porta, és com uns mateixos fets comesos de manera individual són constitutius de delicte o, pel cap baix, falta amb els corresponents perjudicis econòmics i inclús penals per als seus autors en raó al seu suposat perjudici a la convivència en pau (aparcar malament, passar-se de temps en zona blava, dificultar el trànsit, fer obres sense llicència, abocar deixalles fora del contenidor, anar a 160 per una autopista deserta de quatre carrils...) i, en canvi, si es fan en grup arriben a representar la més alta expressió de la llibertat democràtica. I no només això, els agreujants que el Codi Penal preveu com la premeditació, la traïdoria, la nocturnitat i la conspiració es tornen, per art d'encantament, no solament atenuants, sinó inclús absolutament exculpatoris.

No sé, benvolguts lectors, si s'han adonat que estic fent un intent de reflexió sobre els fets que uns veïns del barri del Culubret, els de la rive gauche de la carretera a Llers (a la dreta és troba el Gypsy's town, anomenat de manera políticament correcta de Sant Joan) han portat a cap: l'obertura, per compte propi i sense cap permís (que se sàpiga), de rases al mig dels carrers per impedir la circulació i posant en risc la integritat física de les persones.

Diuen que és perquè estan farts de la circulació incontrolada de motocicletes (de qui?) i perquè l'altra dia van atropellar un nen, fet del qual no existeix ni coneixement mèdic ni policial.

Quina els sembla que és la resposta de les autoritats municipals davant aquesta flagrant il·legalitat? cercar els culpables, aplicar les ordenances públiques? Doncs sí, han encertat: fer la política de l'estruç, mirar cap a un altre costat, fer el Pilats, posar tanques provisionals i fer a corre-cuita sobre les rases esquenes d'ase.

S'ha de passar a l'acció directa, diuen alguns, i altres ja ho fan davant el «Don Tancredisme» municipal. Sancions? Les multes són contra els ciutadans sols i amb rebuts domiciliats que permeten l'embargament de comptes, els càstigs són per als que mantenim el sistema.