Londres desestima l'extradició a Espanya d'un dels acusats del crim de Vallmajó

La Cort de magistrats de Westminster va anunciar que hi ha hagut un sobreseïment del cas i el deixa lliure

17.08.2015 | 07:23
El general, Karenzi Karake, era un dels 40 militars acusats de crims.

La justícia britànica ha desestimat la petició d'extradició a Espanya del cap dels serveis d'intel·ligència de Ruanda, Karenzi Karake, un dels acusats pel crim del missioner de Navata, Joaquim Vallmajó, l'any 1994 i de la cooperant de Manresa, Flors Sirera, el 1997. El general, de 54 anys, està acusat de matar set espanyols més i de participar en el genocidi de més de quatre milions de persones durant la guerra entre hutus i tutsis. Per això, estava reclamat per terrorisme i crims contra la humanitat però el portaveu de la Cort dels Magistrats de Westminster de Londres va assegurar dilluns que "el procés ha patit un sobreseïment". En aquest sentit, va dir que "les acusacions mencionades a l'ordre de detenció no estan entre les infraccions previstes a la llei d'extradició britànica". La ministra d'Assumptes Exteriors del país africà, Louise Mushikiwabo, ha celebrat la decisió i va dir estar "encantada" que Karake pugui tornar a Ruanda.
El general va ser detingut el passat 20 de juny a l'aeroport de Heathrow en virtud de l'ordre dictada per l'Audiència Nacional ?l'any 2008. Malgrat que el jutge de l'Alt Tribunal, Fernando Andreu, va demanar que l'entreguessin a la justícia espanyola, la britànica li va concedir la llibertat sota una fiança d'1,4 milions d'euros.
Tot i això, va establir els dies 29 i 30 d'octubre com a data per al judici d'extradició. Mentrestant i per evitar-ne una possible fuga, li va retirar el passaport i el va obligar a estar localitzable les 24 hores així com a comparèixer diàriament a comissaria. L'advocat de l'acusació, Jordi Palou-Loverdos, va qualificar la situació de "pas endavant" però l'esperança per aconseguir condemnar algun dels culpables per algun dels crims ha durat ben poc. Sense que s'hagi arribar a celebrar l'audiència que havia de decidir la seva extradició, han decidit el sobreseïment del cas i, per tant, el cap d'intel·ligència ruandès podrà tornar al seu país.
De fet, el president del país, Paul Kagame, que ja va qualificar la justícia britànica d'"escombraria" per haver detingut Karake, va agrair dilluns, quan es va conèixer la decisió d'alliberar-lo, a la defensa del general, assistit per l'advocada i dona de l'exprimer ministre Tony Blar, Cherie Blair, que "ha treballat sense parar, als nostres amics i a l'invencible esperit de lluita ruandès". Kagame havia defensat en tot moment la innocència del general i, per la seva banda, la Unió Africana (UA), havia qualificat també d'"amenaça a la seguretat i a l'estabilitat del país i de tota Àfrica" la detenció de Karake.
El cap dels Serveis d'Intel·ligència també havia estat segon comandant de la Força Híbrida pel Manteniment de la Pau de les Nacions Unides-Unió Africana a Darfur (Sudan) i responsable del Directori Militar d'Intel·ligència (DMI) entre el 1994 i el 1997. Un càrrec a través del qual hauria dirigit els comandaments que van assassinar els religiosos i cooperants espanyols.
L'any 2008, el jutge Andreu va ordenar la detenció de Karake després d'acusar-lo, a ell i a 39 alts càrrecs militars més de Ruanda de delictes de genocidi, crims contra de lesa humanitat i terrorisme. A l'auto de processament, Andreu assegurava que "a la dècada dels 90 més de quatre milions de ruandesos van ser assassinats o van desaparèixer en el marc d'un pla d'extermini per raons ètniques i polítiques".
El magistrat els responsabilitza de la mort de sis religiosos -entre els quals hi havia Vallmajó- i de tres cooperants -entre els quals hi havia Sirera- de la organització Metges del Món. Unes morts que van tenir lloc entre el 1994 i el 2000 als camps de refugiats on treballaven.

Un pas endavant, fallit
El mes d'octubre de l'any passat, va concloure la investigació iniciada arran de la querella criminal que els familiars de les víctimes van interposar contre els 40 militars. Tot i això, al gener, la Audiència, en aplicació de la reforma de la justícia universa, va decidir mantenir l'acusació de terrorisme (un tipus de delicte que permet la persecució universal amb la nova llei estatal) per a 29 dels acusats mentre que va arxivar el cas dels altres 11. L'acord va ser recorregut al Suprem per unes de les acusacions però com que encara estava pendent de resolució, les ordres de detenció, entre les quals hi havia la de Karake, seguien vigents.
El seu arrest va ser considerat com un pas endavant sobretot després de les fortes mesures de seguretat que se li van aplicar, tot i deixar-lo en llibertat sota fiança. Malgrat això, el sobreseïment del cas aquest dilluns tornarà a deixar, en part, impune un dels genocidis més importants de la història moderna.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema