Els ceps d'una vinya antiga del Celler Can Torres de Sant Climent Sescebes van patir el mes passat danys causats per vaques que pasturen per l'Albera. El departament d'Agricultura ha admès que el més probable és que es tracti de vaques de l'Albera, la raça autòctona, que pertanyen a algun dels tres ramats existents. Es creu que vindrien de Requesens. Com que només tenen constància d'un únic episodi, no s'ha enviat els agents rurals perquè localitzin les vaques ni s'ha fet un requeriment a cap propietari. Els danys podrien afectar la maduració del raïm amb el que es fan els vins de més criança.
La vinya de la Gutina és una víctima més d'aquests animals que des de fa anys generen maldecaps per les dificultats tant pels ramaders com per la Generalitat d'establir un control que garanteixi que no causaran danys i, d'altra banda, perquè quan es produeixen fins ara no hi ha cap línia d'ajuda per indemnitzar els afectats, confirmen des d'Agricultura.
Des de la finca del celler de Can Torres l'únic que saben és que vaques han entrat de nits i s'han menjat les fulles d'una de les seves vinyes més preuades, una vinya antiga que va ser plantada l'any 1953, que no arriba a la mitja hectàrea però que utilitzin pel vi que fa més criança. Des del celler han explicat que encara no saben com afectarà però podria afectar la maduració. No han vist les vaques que aquest any han causat danys però el problema no els és nou. Les han vist altres vegades i pateixen danys a la propietat pràcticament cada any.
Els peritatges d'altres episodis han arribat a situar les pèdues en xifres de fins a 12.000 euros. Les assegurances no ho cobreixen, la Generalitat no té línies d'ajuda i els propietaris haurien d'admetre que són les seves vaques perquè se'ls poguessin imputar els danys. En alguns dels episodis s'han fet tots els tràmits denunciant els danys però mai ha servit per poder ser compensats.A Sant Climent, l'habitual és que baixin de ramats de la banda de Requesens, constaten des d'Agricultura. Una part de les finques del celler tenen actualment tanques per evitar l'entrada d'animals. La problemàtica no és nova i des de fa anys totes les parts implicades intenten trobar una solució per poder mantenir els ramats garantint la supervivència d'una raça autòctona i alhora evitar els danys a particulars.
Sense ajudes pels danys
El director dels serveis territorials d'Agricultura a Girona, Vicenç Estañol, . ha explicat que recentment només se'ls ha comunicat aquest episodi i en no haver-hi cap més incident no s'ha fet cap gestió. Constata que el més probable és que es tracti d'exemplars d'un dels tres titulars de ramaderia extensiva o bé de la banda francesa. Estañol diu que quan es poden localitzar, normalment són vaques crotalades -identificades- i es requereix al propietari que les retorni al ramat. Ara, lamenta que "per desgràcia en matèria de danys és una contingència que no tenim prevista perquè no hih a pressupost".
El director dels serveis territorials explica que episodis similars es produeixen tres cops l'any i molt particularment a l'època de sembra. Informa que respecte als ramats no hi hauria cap problema si estiguessin al Pirineu però l'entorn està molt humanitzat. Per tant, constata que hi ha molt d'interès per preservar la raça però això té pros i contres, i un d'ells és que la presència humana fa que la interferència acabi amb episodis d'aquet tipus, tal com ha publicat Diari de Girona en diverses ocasions. Fins i tot a la banda francesa s'han queixat que els animals els causen molèsties i danys. Als darrers anys alguns propietaris han fet esforços per millorar lal gestió dels ramats.
