Dalí va tornar a Perpinyà ahir acompanyat de la seva Gala. Hi va tornar 50 anys després d'aquell 27 d'agost de 1965, enfundat amb el mateix uniforme de color blanc, els bigotis amunt i amb espadenyes. I si no era ell, comentaven alguns dels assistents, s'hi assemblava molt. El geni va recórrer els carrers del municipi tal com ho va fer aquell dia i així va ser com Perpinyà va voler recordar l'aniversari d'aquell viatge «triomfal» entre Cadaqués i la ciutat francesa on Dalí va fer néixer el mite de l'estació de Perpinyà com el «centre del món».

L'acte va començar pràcticament amb una puntualitat britànica. A l'estació, més tard de l'hora que havia arribat aquell 27 d'agost, l'esperaven autoritats diverses: l'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, la de Figueres, Marta Felip, el president del Consell Comarcal, Ferran Roquer, regidors, representants dels Amics dels Museus Dalí i la Casa de la Generalitat. Com si no haguessin passat els anys (això sí, sense el capità Moore ni l'ocelot que l'havien acompanyat), van arribar els personatges de Dalí i Gala per l'andana. A l'interior els esperaven desenes de curiosos i càmeres. L'alcalde del municipi, enmig d'una confusa benvinguda, es va equivocar amb les dates i l'artista va fer broma assegurant que l'havia fet més vell del que era. El pas següent era inaugurar el monòlit que els Amics dels Museu van dedicar a l'efemèride, i allà Pujol va tornar a fer broma tot assegurant que el «centre del món» ja s'havia incorporat a tots els GPS per evitar pèrdues. A partir d'aquí, l'acte va seguir pràcticament el mateix guió que fa mig segle:?Dalí i Gala van pujar a una calessa customitzada per a l'ocasió i van iniciar la rua per l'avinguda Charles De Gaulle. No hi va faltar l'orquestra que va interpretar, fins i tot, alguna havanera ni el ball, amb uns homes pujats a cavall com tampoc el gegants de Figueres, també Gala i Dalí, que va acompanyar el seguici fins al final. Perpinyà no va rebre el geni amb l'escalf de les 20.000 persones amb les quals ho havia fet el 1965, però, de mica en mica, el seguici va anar aplegant curiosos i entusiastes que, fins i tot, es feien fotos amb els protagonistes. La primera parada: el vagó instal·lat a la plaça Catalunya, on el seu impulsor Roger Erasmy va oferir un obsequi al geni i li va mostrar aquest espai que, segons diu, és l'original de l'època. La comitiva va continuar enmig de música i personatges surrealistes com tres homes amb bigotis fins a la plaça de la República. Abans, el carruatge es va aturar com ho va fer aquell dia a la joeria Ducommun, on el 1965 el mestre d'orfebreria va obsequiar Dalí amb un anell fet amb materials nobles que simulava una mosca aixafada. Ahir ell i Gala hi van tornar just abans d'emprendre el darrer trajecte fins a la plaça de la República, on els músics van tocar una sardana de Joan Maragall.

La ciutat va continuar de celebració fins ben entrada la nit. Música i espectacles amb aires surrealistes van acabar de tancar la vetllada. Un espectacles de llum, aigua i foc van cloure la commemoració del dia en què va néixer el mite.