El Parc dels Aiguamolls de l'Empordà (PAE) a Girona compta amb 106 daines, el que significa un increment del 8% respecte a l'any passat, quan es van comptabilitzar 98, segons l'últim cens realitzat el passat mes d'octubre.
Amb l'augment d'individus d'aquest ungulat, un dels dos únics que habiten al PNAE, al costat del senglar, també creix la possibilitat d'accidents en els 110 quilòmetres de carreteres i camins asfaltats al voltant del Parc i dels danys als cultius de les zones confrontants.
Una de les causes de l'augment de la població de daines podria ser la restricció de les captures d'aquests animals que es va fer la temporada passada de la qual s'encarreguen els agents rurals.
Tant els gestors del Parc com els experts subratllen la importància que es capturin anualment el nombre necessari d'exemplars d'aquesta espècie per evitar les conseqüències d'un excés de població.
Es va introduir en el Parc a la dècada dels 90
La daina no és un animal autòcton de Catalunya i un total de 53 individus es van introduir en aquest Parc Natural a principis dels anys 90 de la mà dels responsables de llavors.
Aquests cèrvids van trobar menjar, aigua i també tranquil·litat per l'absència de llops, el seu principal depredador, unes condicions immillorables per créixer i reproduir-se.
Això va fer que, principalment en les 523 hectàrees incloses a la Reserva Natural Integral 2 (Les Llaunes), el nombre de daines creixés desmesuradament i en 2008 es va arribar al màxim històric amb 241 individus. A finals dels anys 90 es va detectar la problemàtica i en 2004 es va decidir fer controls sobre aquesta espècie.
Per al director del parc, Sergio Romero de Tejada el Parc està en una zona molt agrícola i turística, amb moltes infraestructures i, és un problema que hi hagi un ungulat tan gran com la daina i en altes densitats, ja que acaba provocant accidents i danys a l'agricultura".
Els censos, va dir, serveixen per conèixer quina és la població total i quina distribució té per sexes i edats i en funció d'aquestes dades vam decidir quant s'han de capturar.
En aquest sentit la doctora en biologia i directora de Minuartia -consultora especialitzada en gestió i conservació de fauna i biodiversitat- Carme Rosell, va mantenir que la xifra ideal és un centenar, i quan el cens comença a sobrepassar aquesta xifra, hi ha conflictes per tot.
Un cop elaborat el cens es defineixen les actuacions de gestió, que són bàsicament el control poblacional, amb les captures que fan els agents rurals; sobre la vegetació, perquè tinguin menjar dins de la reserva i no surtin fora i danyin cultius, així com actuacions amb passos de fauna i senyalització per evitar accidents.
Rosell va destacar la productivitat d'una espècie que en condicions naturals seria depredada pel llop, però que, com no té depredador superior en aquest ecosistema, "necessita un control".
A falta d'un depredador superior, al PNAE, els gestors del parc i els Agents Rurals actuen de llops, i també capturen més femelles per frenar la seva procreació.
Entre 2004 i el 2014 es van capturar en els Aiguamolls de l'Empordà 700 exemplars de daines. El 2008 es van comptabilitzar 241 exemplars i hi va haver 8 accidents de trànsit, davant d'un únic accident aquest 2015, amb un centenar de daines.
