Unes maniobres al camp de tir dels militars de la base Álvarez de Castro de Sant Climent van acabar la setmana passada projectant granades de morter contra terrenys particulars i a 200 metres d'un habitatge d'un dels veïnats. La tretzena de morters dispersos pels camps i els impactes als arbres no deixen marge al dubte. Els veïns fa anys que es queixen estan indignats per la perillositat de la situació. Els ajuntaments han demanat explicacions. Des de la delegació de Defensa a Girona desconeixien l'incident i des de la base militar han assegurat que informaran dels fets.

Els Vilars d'Espolla i Vilartolí de Sant Climent són els dos petits veïnats més propers als terrenys del camp de tir on es van portar a terme les pràctiques la setmana passada. Des d'un mas als Vilars, Salomé Wimille, podia veure el fum que deixaven el llançament dels artefactes. Els forts impactes van ser el primer ensurt, que es va convertir en indignació quan van veure que, una vegada més, segons ells, la munició va sortir del radi del camp de tir que està situat entre Espolla, Sant Climent i Cantallops. El morter més proper s'ha trobat a 185 metres d'un mas. La resta són a poc més de dos-cents. Estan dispersos pel terreny i han causat evidents danys a arbres. Els veïns, que s'han queixat als ajuntaments, van marcar amb GPS?i un mapa on es troba part de la munició localitzada perquè es pogués mostrar als responsables de la base.

L'alcalde d'Espolla, Carles Lagresa, ha explicat que «el mateix dia -el dimecres- ens van trucar els veïns espantats perquè es pensaven que els estaven bombardejant». Posteriorment els van entrar instàncies i davant l'evidència que els artefactes han caigut en terrenys particulars s'han tramès les queixes a la base on des de l'Ajuntament estaven pendents ahir d'una resposta. L'alcaldessa de Sant Climent -on se situa la base-, Olga Carbonell, ha informat que està prevista una reunió demà amb responsables militars perquè «és evident que els morters van sortir d'on tocava». Per Lagresa, l'ideal seria que no hi hagués el camp de tir però admet que és complicat. Fins avui hi han conviscut, tot i que de forma periòdica es produeixen situacions conflictives. El fet que hi hagi menys conreus que abans havia disminuït la sensació de perill, diu. L'entorn és avui un espai dins la Xarxa Natura 2000 convertit en un lloc on fins i tot es fan rutes per les vinyes i cellers.

Un dels veïns és Joan Carles Torres. Té una finca a Vilartolí on conrea i elabora vi. Des de fa anys es queixa per la presència del camp i de com es porten a terme les pràctiques. Creu que el que ha passat és una «incompetència». Tot i ser a prop de veïnats, fins fa quatre mesos ni tan sols estaven informats dels dies en què hi ha maniobres. De sobte es veien sorpresos pels trets. El 2013, després de veure com les bales xiulaven a pocs metres, va aconseguir que responsables de la base els responguessin. La resposta va ser que farien les gestions pertinents per resoldre-ho. Mostra el document i assegura que no s'ha fet res i que contínuament senten que la munició surt dels límits. No entenen com es pot permetre, tenint en compte el risc evident pera les persones. El camp de tir no és un terreny tancat. Quan hi ha entrenaments hi ha vigilància als camins, però s'hi pot accedir.

Diari de Girona ha intentat obtenir una resposta per part dels responsables militars. Des de la subdelegació de Defensa a Girona tenien coneixement de les maniobres, tot i que no de l'incident. A la base militar on ens van adreçar ahir, per la seva banda, no disposen d'autorització per donar detalls i van manifestar que donaran les informacions pertinents mitjançant les persones autoritzades.