La polèmica es va encendre a les xarxes socials quan dilluns va transcendir que la Fundació Francisco Franco organitzava una de les setze misses previstes per al dictador a Figueres. En realitat, no era cap novetat. L'homenatge al «Caudillo» s'hi havia fet des de la seva mort malgrat que havia passat desaparecebut. La commemoració enguany del 40è aniversari de l'efemèride, però, va posar el crit d'alarma i ràpidament -tot i no dependre d'ells- el Bisbat va intercedir per aconseguir suspendre la cerimònia, que oficiava mossèn Josep Mulet. La missa de tres quarts de vuit quedava fora del calendari eclesiàstic però es mantenia l'habitual de les set, en castellà. El capellà es reservava el dret de fer una pregària en el seu nom si algú ho demanava. I així ho va fer. No es va dir cap nom però tothom sabia que l'encàrrec del senyor Gallego del qual parlava el mossèn es referia a Franco.

La missa va iniciar-se puntual, després de la Novena de la Verge Miraculosa que havia començat a dos quarts de set. Hi havia una trentena de persones, algunes assídues de la missa de les set -va dir després Mulet- l'única que es fa en castellà a la ciutat. I com no podia ser d'una altra manera, el prevere va fer referència a la missa anul·lada. No en va explicar els motius. Es va limitar a dir «com sabeu» hi havia una altra missa i va fer referència a la petició de Fernando Gallego, el figuerenc i exregidor franquista que està al patronat de la Fundació Franco.

Va evitar en tot moment -malgrat que en més d'una ocasió va fer referència a l'eucaristia demanada per Gallego- pronunciar el nom del dictador. Va parlar de «les dues Espanyes» i també va venir a dir que Déu no hi entenia, de bàndols, que era ell qui havia de jutjar o que «cadascú té el seus morts». No va voler fer-hi més referència tot i que tothom sabia a qui es refereia i per a qui anava la pregària. La resta de la cerimònia va seguir el procediment establert.

Ja ho havia dit al matí davant de les càmeres de TV3 i ho va reiterar després de la cerimònia eclesiàstica preguntat per aquest diari. «És Déu qui ha de jutjar i tothom té dret a demanar una pregària pels seus difunts», va dir, tot recordant que «no he dit cap nom en cap moment». La capital altempordanesa va recordar, encara que d'una manera peculiar, el dictador un any més.

La de Figueres era una de les setze misses en memòria del dictador que s'havien de celebrar entre els dies previs i ahir a tot Espanya, amb la particularitat que Figueres era l'únic lloc de Catalunya on la Fundació organitzava un acte d'aquestes característiques. Així s'ha fet durant els darrers 40 anys i així encara constava ahir encara al web de l'ens. L'Ajuntament ja va manifestar que ho considerava un acte privat i també el Bisbat, que va recordar que pertanyia a la congregació religiosa dels Paüls tot i que van intercedir perquè, davant de la polèmica, se suspengués.