Hi té a veure que la zona de cap Norfeu fos fa milions d'anys una zona volcànica? El terratrèmol registrat dies abans al Port de Selva va facilitar que el que es va produir el 29 d'octubre fos de més de 4 graus a l'escala de Richter? Són segurs els nostres edificis? Què ha de fer una escola amb els seus alumnes en cas de sisme? Aquestes són algunes de les preguntes que els assistents a la xerrada organitzada per Roses Conviure amb els terratrèmols van fer als dos sismòlegs de l'Institut Geològic de Catalunya. A la sala, amb una vuitantena d'assistents, hi havia alcaldes, regidors, però també mestres, membres de protecció civil i veïns.

Tothom volia saber per què en les darreres setmanes i mesos s'ha produït una activitat sísmica més freqüent de l'habitual i l'Ajuntament, organitzador de l'acte, tranquil·litzar la població. La primera paraula la va prendre el cap de l'àrea de Geofísica i Sismologia de l'Institut, Xavier Goula, deixant clar als presents que els terratrèmols són un fenòmen natural i impossible de preveure. Després d'explicar que un sisme és un alliberament sobtat d'energia en una falla existent va advertir que com el de 4,3 graus que es va produr la matinada del 29 d'octubre cada any se'n produeixen 12.000 al món i que l'equivalent de l'energia alliberada amb aquest fenomen va ser de 56.000 kg d'explosius.

Malgrat això, no va parar de tranquil·litzar els assistents assegurant que "el més versemblant és que l'activitat de fricció entre falles s'està acabant i probablement ja no queda més energia per alliberar". I és que a banda del de més intensitat, l'endemà se'n van arribar a produir 18 més i el dia 31 entre 4 i 5.

La resta de dies la freqüència va anar disminuint amb un repunt de 2,7 el passat dia 19 de novembre. Goula va insistir que la intensitat d'un terratrèmol té a veure sobretot amb la longitud de les falles i que, tenint en compte les que hi ha a la conca de l'Empordà -que des de fa dos anys, precisament, s'està estudiant, la possibilitat que es produeixi un sisme de gran magnitud és molt petita.

De fet, els més grans que s'han registrat a la Península han estat al sud, on l'activitat sísmica és superior. I és que, encara que aquesta zona es trobi en zona 7 d'intensitat (a percepció), és molt difícil que n'hi hagi un de gran magnitud. El que va tenir com a epicentre el golf de Roses està molt per sota de les intensitats que poden produir ?danys en edificis però tot i això el sismòleg va advertir que és necessitari que es revisin edificis anteriors als anys 70 -abans que s'establís la normativa que obliga a seguir uns paràmetres en la construcció d'edificis- i també que es fomentin les rehabilitacions.

Per la seva banda, el sismòleg Albert Macau va parlar també sobre l'estudi de la zona també intentant tranquil·litzar la població i va puntualitzar que en cas que es fessin exploracions a la costa per a gas i petroli -que no s'han dut a terme- no tindrien cap incidència en aquest sentit. Macau va afegir que aquests fenòmens són cíclics.

Al torn de preguntes els assistents van preguntar en diverses ocasions si hi hauria la possibilitat que, malgrat les explicacions, al llarg dels anys o bé amb una combinació de factors n'hi acabi havent un de gran. També si hi podria haver un tsunami o si les cases eren segures. O bé què calia fer amb nens a les escoles si n'hi havia un. Alguns també van demanar si les cases fetes amb materials antics eren menys segures o la pròpia alcaldessa, Montse Mindan, si la lluna hi tenia a veure. Entre els rumors, de fet, circulava la possibilitat que s'estigués creant una mena de illa a la badia.

Un fet que van desmentir. Els experts, però, van insistir que es tracta d'una zona segura en aquest sentit i que les possibilitat són ínfimes. I si passés, "el més important si passa és no sortir de l'edifici mentre hi hagi el tremolor", va insistir Macau.