Un any després del fort temporal de llevant que va provocar l'esvoranc de la Rambla de Figueres la riera Galligants -que discorre per sota seu- ha vist com les mesures de seguretat s'hi han incrementat. L'objectiu: que no es repeteixi -almenys pel mateix cúmul de desafortunats factors- una situació com la que es va viure la matinada del 29 de novembre de 2014. Per això, a banda del cobriment de la part de volta que va desmoronar-se, s'hi van plantar nous plàtans afavorint que les seves arrels creixin fora murs i s'ha "amorosit" la base del monument a Narcís Monturiol, que fins aleshores tenia forma de pestanya i hauria propiciat el remolí causant de l'incident. L'arquitecte municipal, Joan Falgueras, va explicar que aquestes intervencions impedirien a priori que es pogués repetir. L'alcaldessa, Marta Felip, per la seva banda, va insistir en l'excepcionalitat de l'episodi de fa un any, va defensar l'estat de la riera i va criticar -a preguntes dels periodistes- de nou l'Estat per no haver fet aportacions en considerar que la ciutat no podia acollir-se al fons de zona catastròfica.

Tal com explicava aquest diari a l'edició de diumenge, la principal hipòtesi és que el remolí originat al monument -que fa gairebé cent anys que està instal·lat en aquest punt- provoqués el fatídic remolí que a força d'aigua va aixecar una llosa que va acabr erosionant fins a desprendre una part de la volta. Així ho van considerar els estudis fets a la zona un cop examinat el terreny. I és que, malgrat els múltiples factors que haurien intervingut en els fets, el principal va ser -coincideix tothom- l'excepcionalitat de l'episodi, sense precedents amb unes precipacions acumulades en només 24 hores d'entre 145 i 219 mm. Felip va insistir que l'estat de la riera era bo aleshores i ho continua essent ara. Per això, va afegir que va ser una situació única que no tindria perquè tornar-se a repetir.

Malgrat això, durant les obres de reparació es va actuar amb totes les eines per a dotar de més seguretat aquesta zona. D'aquesta manera, s'evitarà un nou cúmul de circumstàncies com el d'aquell dia. Falgueras, a més, va explicar que es van reforçar altres punts sensibles com ara el subsòl de la zona coneguda com el Pont Vell del Rei Martí -més endavant d'on es va produir l'esvoranc- i a la carrer Caamaño, on els veïns sovint es queixaven que sentien sorolls en episodis de fortes pluges. Per a fer-ho s'hi van fer injeccions de formigó.

Sense finançament estatal

L'alcaldessa va insistir que els treballs es van poder enllestir en només quatre mesos. En total, els treballs van costar prop d'un milió d'euros, gran part dels quals es van sufragar amb fons municipals. I és que, segons Felip, la Diputació de Girona hi va aportar uns 150.000 euros i la Generalitat 80.000 més però, tal i com ja van criticar en el seu moment, l'Estat no va ajudar-los econòmicament. "El senyor Millo va venir a reclamar a la Generalitat que hi fés aportacions amb el fons de contingència però l'Estat va considerar que el cas de Figueres no encaixava en el fons que té per a zones declarades catastròfiques", va afirmar.