No, no els volia parlar, benvolguts lectors, de la innocentada amb la qual ens hem llevat (els estic escrivint el dilluns) aquest matí, la de la CUP vull dir, que ens està provocant que no sapiguem si les llàgrimes que ens vénen als ulls siguin de riure o per vergonya aliena. No, no els volia parlar d'aquesta espècie de miracle o presa de pèl sinó (ara ja comencen a circular tot tipus d'explicacions sobre el racionalment impossible empat) d'una altra llufa a la qual hem estat sotmesos pocs dies després de les eleccions del 20-D: La publicació de les llistes de deutors o defraudadors a Hisenda en la qual apareixien més de quatre mil individus o societats amb uns pagaments no efectuats superiors al milió d'euros i que, en una mirada ràpida, he pogut comprovar que podien arribar concretament i particularment als quaranta milions.

Jo no sé com ho han vist vostès, vull dir què han pensat sobre el particular, si els ha semblat bé aquesta vergonya(?) pública a la qual haurien estat sotmesos els implicats (aquesta semblaria la voluntat dels responsables de la publicació) o si, al contrari, s'han sentit, com un servidor, contrariats, ofesos i empipats per aquest reconeixement que no demostra altra cosa sinó la incapacitat política i administrativa per recuperar l'import d'uns deutes que segurament per si sols, (diuen de fonts solvents que els imports reconeguts per Hisenda no són sinó només el trenta per cent del total que s'hauria d'haver recaptat) poden arribar o superar el set mil milions d'euros, més de cent mil milions de les antigues pessetes.

I què han dit els responsables dels partits polítics, què han dit els responsables sindicals que pel seu silenci sembla estiguin encara amb la digestió de les mariscades, què han dit els de les formacions empresarials, els dels autònom que tant es queixen de pagar impostos davant aquesta humorada, han tractat algú d'«indecent», han demanat la dimissió d'algun responsable, han exigit penes?

Sembla ser que no, sembla ser que, com en el tango, silencio en la noche, ya todo està en calma, el músculo duerme, la ambición trabaja.

De totes formes, m'alegro que ho fessin públic després del 20-D. Si ho haguessin anunciat abans potser hauria patit un atac de bogeria i hauria votat Podem.