Edward Hugh, l'economista amable de Les Escaules

Mor a Girona el dia que feia 67 anys l'economista a qui «The New York Times» va qualificar de «profeta del cataclisme de la zona euro»

01.01.2016 | 12:34
Edward Hugh a Les Escaules

Fa una colla d´anys que l´economista britànic Edward Hugh es va instal·lar en una petita casa de les Escaules. Allà rebia tothom, des de veïns que volien aprendre anglès fins a periodistes que el descobríem gràcies a un article del The New York Times on se´l qualificava com «el profeta del cataclisme de la zona euro», ja que va ser un dels primers que va preveure i va advertir sobre la crisi econòmica a Europa. Aquest dimarts, el mateix dia que complia 67 anys, Hugh moria a l´hospital Josep Trueta de Girona víctima d´un càncer.

Quan entraves a la casa empordanesa de Hugh no sabies quan en sortiries. Amb un ull posat als titulars que apreixien sobreimpressionats en algun dels canals de notícies internacionals que sempre hi havia a la seva televisió, podia passar hores conversant de qualsevol tema.

Però la seva passió era la macroeconomia i no tenia problemes a l´hora d´explicar-la a qualsevol que s´hi mostrés interessat. Era un entusiasta racional, que intentava no perdre mai la perspectiva que li mostraven les tendències de les grans xifres macroeconòmiques.

Una vessant didàctica que va mostrar en múltiples conferències i taules rodones, en blogs d´actualitat econòmica, a la universitat, i que el va portar a col·laborar amb diferents mitjans de comunicació, entre ells, Diari de Girona.

Hugh va néixer a Liverpool i va estudiar Economia a la London School of Economics, encara que el va atreure més la filosofia, la ciència, la sociologia i la literatura. Defugia les grans ciutats i va arribar a l´Empordà després d´haver residit un temps al sud de França. Es va enamorar del paisatge empordanès i, ben aviat, de la seva gent. El seu caràcter afable el va portar a col·laborar amb moltes iniciatives a nivell local i comarcal.

En els seus últims anys, ha ofert conferències i seminaris per tot Europa i formava part del panell d'analistes associats al prestigiós economista Nouriel Roubini. També va col·laborar amb el Fons Monetari Internacional (FMI), que en diverses ocasions el va convidar a fòrums d'anàlisi sobre l'economia espanyola entre els anys 2009 i 2012.

El seu coneixement de la realitat catalana i espanyola el va portar també a explicar en mitjans internacionals el conflicte entre Catalunya i l´Estat espanyol. De fet, va ser dels primers a alertar que el Govern central acabaria «intervenint» les finances de la Generalitat.

En el seu darrer article en aquest diari explicava: «A vegades avançar en la vida és cosa de fer-nos les preguntes adequades, i aquest és precisament el repte al qual s´enfronta la societat catalana en aquests moments. Les velles maneres i les velles metodologies ja no funcionen, estem a la època de polítiques no convencionals (...). S´ha d´arriscar, s´han d´afrontar els nous problemes, si no, segur que estarem perduts».

Des de 2013 havia decidit bolcar-se en l´escriptura. L'any passat va publicar dos llibres. Un en anglès (Is the euro crisis really over? Will doing whatever it takes be enough?) i un altre en castellà (¿Adiós a la crisis?), on abordava temes com la crisi demogràfica, una de les seves especialitats, i pronosticava llargs anys d'estancament, desocupació i marginació social si no es prenien mesures, moltes de les quals van ser titllades d'impopulars.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema