El rector del Bon Pastor critica que només s'actua al barri en matèria de seguretat

Des de fa dos anys és el rector de la parròquia i viu de prop problemàtiques del barri on està convençut que s'ha instaurat la política del silenci. És coneixedor del testimoni de persones de barris propers que expliquen que han estat assetjades per grups que els volen comprar l'habitatge per 40.000 euros i estendre el radi del barri de Sant Joan per la impunitat que els dóna; de persones a qui punxen la llum pel consum de marihuana; de les cues als caixers per cobrar les ajudes el dia 10 o de la impotència dels educadors del CEIP Pous i Pagès perquè «no hi ha cap acció conjunta» amb plans com el de l'absentisme escolar que acaba amb accions només puntuals. Per al rector, tal com ha posat de manifest més d'un cop públicament, el darrer en un article al setmanari Empordà, només amb la seguretat no hi haurà una solució. «Crec que aquestes situacions socials només poden afrontar si les tractem amb un enfocament global; crec que l'error radica en aquest cas, a posar tots els esforços en un únic punt, la seguretat», conclou. Considera que s'ha d'escoltar la gent del barri i entendre què passa i fer un tractament global. «Fa molt que molta gent ja diu que hi ha solucions que no vénen per la premsa o per etiquetes polítiques».

Taberner és molt crític amb les actuacions per part de l'administració local. Qualifica «d'irresponsable» detectar situacions que s'han d'abordar socialment; «quan tens un pla de xoc treballat amb gent del barri; amb tècnics que hi treballen a dins i que el coneixen més bé que ningú», quan tens un pressupost elevat per dedicar-hi i «només ens dediquem a fer veure que es fa la feina» o «a fer veure que amb seguretat, s'arreglarà tot». Considera, per exemple, que dedicar-se a posar multes que ningú pagarà és donar més impunitat al barri. «Asseiem-nos, parlem-ne, plantegem una acció conjunta, un projecte social, cívic, urbanístic, i, per què no, policial», diu el rector, que fa una crida a a tots els grups, administracions i entitats. Des de la parròquia s'ha estat treballant perquè les associacions puguin disposar d'un local per a activitats lúdiques o culturals reobrint el teatre que des de fa uns anys està tancat. L'anterior rector va portar a terme iniciatives per equipar-lo i se'l va legalitzar i ara només s'està pendent d'un conveni amb l'Ajuntament per poder-lo obrir.

L'etern conflicte del barri

Per part de l'administració des de fa anys es parla de projectes i plans per al barri on es concentra la comunitat gitana, que no han acabat mai de resoldre la situació. S'ha acabat convertint en un barri marginal, on les forces de seguretat tenen problemes per actuar-hi i on alguns veïns s'hi mouen sovint fent accions delictives de forma impune. L'actual govern va posar sobre la taula un nou projecte, el de rehabilitació, anunciant que s'enderrocarien 44 habitatges del nucli més conflictiu i amb la reubicació de les persones en altres allotjaments socials. L'abril de 2015 es va enderrocar la primera, però no se n'ha tirat a terra cap més. També s'ha aconseguit treure les persones que ocupaven un bloc al carrer Ramon Mandri, tot i que una part hi tornaran perquè tenien un lloguer antic. Quatre de les famílies ocupants van acabar en una altra propietat a Vilafant que també van ocupar.

Per part d'Endesa es porten terme periòdics controls per frau de llum però es troben que sovint han de desconnectar més d'una vegada el mateix habitatge perquè quan marxen ho tornen a punxar. L'Ajuntament va anunciar fa uns dies que s'havien fet 119 actuacions contra el frau i 68 per ocupacions.

Però el barri continua generant les problemàtiques de sempre. El darrer incident quan el 22 de desembre els Mossos anaven a detenir un home, altres veïns i familiars els ho van intentar impedir acabant amb cinc agents ferits. Per Josep Taberner, l'episodi «és un símptoma greu d'una situació que no té una solució sols en la força, la seguretat i les batudes per restablir el subministrament elèctric».