Sempre he dit, i potser quan acabin de llegir aquests paràgrafs, em titllaran de corporativista de ciències, que a la política, pel cap baix a la política espanyola, hi havia massa gent de lletres. És a dir, d'aquells que com que, quan escriuen el paper ho suporta tot, es pensen que governar és sinònim de dir quatre metàfores, tres eufemismes i un parell d'amfibologies, quan no de somiar alguna truita, fenòmens amb els quals el personal quedarà bocabadat i així, com cantava el Julito Iglesias, « la vida sigue igual».
Si no fos així, estic convençut que, a l'hora de prendre decisions, hom tindria molt present les lleis de Newton d'entre les quals la primera diu que perquè un cos alteri el seu moviment hi ha d'haver alguna força que actuï sobre ell, la tercera o de la acció i reacció per la qual a tota acció li correspon una reacció d'igual valor i sentit contraris encara que no s'anul·lin perquè una i altra s'apliquen a cossos distints, i, sobretot, aquella altra que diu que l'energia cinètica d'un cos és directament proporcional al producte de la seva massa multiplicada pel quadrat de la velocitat.
Ja sé, ja sé, benvolguts lectors, que això que els estic comentant és física i que la política es basa fonamentalment en l'aplicació de principis d'humanitats, però si s'ho miren amb una mica de deteniment estic segur que podran observar com els fenòmens sociològico-politics que estem vivint poden ser analitzats, i segurament amb més possibilitat d'encertar en el seu diagnòstic i el seu tractament perquè, al cap i a la fi, de vegades els polítics empren metàfores d'ordre físic en les seves argumentacions.
Mirin si no, quan es parla de «xoc de trens». Si tinguessin en compte allò que els he citat sobre l'energia dels cossos en moviment, s'adonarien que donada la diferència de masses entre els suposats «combois» no només farà falta una gran velocitat per equiparar les seves energies sinó que, en cas de xoc, aquest AVE diferencial, per molt que corri, saltarà pels aires enfront del tren de mercaderies.
Ai, al final, amb tanta metàfora m'he passat jo mateix al camp de les lletres.
Perdonin, és que és la meva altra passió.
