Els parlava l'altre dia, benvolguts lectors, de l'overbooking al que es veu sotmesa la vida pública espanyola (mentre no hi hagi DUI aquest adjectiu seguirá incloent la catalana) per part de la gent que col·loquialment poden anomenar de «lletres».
No era això un desfavor en termes generals envers aquells que, potser per donar ales a la seva imaginació o a la més o menys lliure configuració del seu món o entorn vital, van estimar-se més l'estudi o l'exercici d'una vocació menys subjecta a regles moltes vegades incontestables a aquella que requereix una estricta disciplina, perquè hom, per exemple, pot pintar la figura més daliniana que se li pugui ocórrer, que la tela ho aguantarà; però, per construir, diguem-ne que Gaudí va fixar els límits.
No, no era l'expressió de cap mena de desdeny, que des de petit he estat un apassionat de la lectura, de l'escriptura, de l'ortografia, de la sintaxi i de les rimes, i sempre m'han embadalit els pensadors perquè estic convençut que sense ells, sense aquests de vegades somniadors, el món no hauria arribat, per al bo (desgraciadament també per al dolent) on hem arribat, i que molts dels pecats que hem comès ho han estat precisament per no llegir-los, encara que sobretot els de lletres, que eren els més obligats a fer-ho.
La meva crítica provenia de la convicció de la bondat del saber popular expressat mitjançant les dites. «Zapatero a tus zapatos», diu el refrany, i així, el que volia reflexionar és per què si posar un enginyer al front d'un ministeri, d'una conselleria o simplement d'una regidoria de cultura (és clar, dins els llocs comuns del pensament a l'abast, hom es demana què deu saber un enginyer de literatura, d'història, d'art) pot semblar un contrasentit, no ho és a la inversa. I, d'aquesta manera, hom no es pregunta què hi fa un estudiant llicenciat en Història o en Dret al capdavant d'una cartera d'Economía o d'Obres Públiques.
Perquè el que sol passar és que els de «ciències» solen saber més de lletres que els de «lletres» saben de ciències, encara que sembli que els lletrats serveixen tant «para un fregado» com «para un barrido».
I no serveix allò que es diu per aquests darrers casos, que ja hi ha els tècnics, perquè no hi ha tècnics per assesorar els de «ciències» en els temes de «lletres»!
