Quaranta anys després que el propi polític i pedagog Josep Pallach presentés el seu llibre La democràcia, per fer què? a l'antiga biblioteca de la Caixa de Pensions de Figueres, la nova biblioteca de capital altempordanesa va tornar a ser l'escenari de la reedició que s'ha fet del valuós document. Malgrat que en un context diferent i en un món canviat, els presents van coincidir a dir que el seu contingut i pensament són plenaments vigents i que la seva lectura recorda els eterns pendents de la societat actual.

L'acte organitzat per la Fundació que porta el seu nom i la Fundació Catalunya Europa a la comarca van organitzar, en un format semblant al d'aquell gener de 1976, una trobada per retre homenatge a l'home, el polític i el pedagog. I ho van fer de la mà del president de l'entitat, Josep M. Soler, l'exalcalde, Joan Armangué i l'exdiputada i exalumna, Montse Palma. El primer a destacar la vàlua de la figura i el pensament de Pallach va ser Armangué. L'economista i president de la Fundació Catalunya Europa no va desaprofitar l'ocasió per destacar la vigència d'unes idees que va dir que «són importants per repensar i refundar la socialdemocràcia del país». També va recordar alguns dels aspectes que el llibre aborda i que revelen la idea de país que el pedagog tenia amb conceptes com la socialització del crèdit, un potent sector públic o una municipalització del sòl. «Segurament alguna crisi com la de la bombolla immobiliària tenint-lo en compte no l'hauríem viscut», va etzivar als assistents, entre els quals hi havia la seva dona, Teresa Jové. Al seu torn, tant Soler com Palma (que ha participat en un escrit que forma part de la reedició) van destacar sobretot la vessant pedagògica i la visió que tenia de l'educació com a eina de transformació social. També el seu poder de «seducció», de convicció i la seva visió de futur. Per acabar i tal i com va fer-se 40 anys enrere, es va emplaçar als assistents a un col·loqui. En aquesta ocasió, la sala no era plenade presents disposats a dir-hi la seva. La figura de Pallach, potser, els va eclipsar o potser, com va dir el també polític socialista Martí Sans, a «Pallach no ens l'acabaríem mai encara que en els van arrabassar massa aviat».