Arquitecte de professió, Josep Roca i Bros va arribar a Figueres el 1842 per un motiu poc usual. Havia guanyat una plaça d'oposició com a professor de matemàtiques a l'institut de la ciutat. Aleshores poc s'imaginava que la seva tasca esdevindria cabdal en l'evolució urbana i arquitectònica de la capital altempordanesa del segle XIX. Així ho revela la tesi doctoral que ha elaborat al llarg de deu anys l'historiador i regidor de Cultura de Figueres, Alfons Martínez (PSC). Aquest, però, no és l'únic secret que la investigació que l'ha convertit en doctor desvetlla. També documenta que va convertir-se en mestre d'obres de fortificacions al castell. Una tasca que va compaginar no només amb la docència sinó amb la plaça d'aquitecte municipal i particular. Una unió que el converteix en un cas singular a la vegada que determinant per donar a Figueres una imatge de ciutat.
Martínez va fer la tesina sobre l'antic teatre Municipal de Figueres, l'actual Museu Dalí on llavors treballava. L'edifici, que apareix a tots els manuals d'arquitectura musical d'Espanya, és l'obra mestra de Roca i Bros i també va ser el seu treball de final de carrera. Aquella investigació va dur-lo a canviar l'enfocament de la tesi doctoral per "treure a la llum" tota la tasca que aquest arquitecte "de primera divisió" va fer per a Figueres "generant la transformació de vila rural a vila urbana". És així com sota el títol de Josep Roca i Bros o el perfil d'una ciutat. Figueres: una imatge urbana a mitjans del segle XIX, l'historiador posa llums i taquígrafs a la seva biografia i algunes de les obres més destacades que va fer per a la ciutat. Han calgut consultes en arxius militars de Madrid i Segòvia (entre molts d'altres) per descobrir, per exemple, que l'arquitecte va portar l'aigua potable a la ciutat. La seva faceta d'arquitecte municipal i privat fa que les seves construccions senzilles, funcionals i residencials marquessin l'urbanisme de Figueres amb uns edificis i "palaus urbans" amb baixos comercials, primer pis-traster i plantes residencials. El seu model, aplicat a la Barcelona de l'època o a Girona, aporta conceptes arquitectònics fins aleshores mai vistos que van convertir, en part, Figueres en la ciutat que és avui. La seva gran obra, però, continua essent el teatre. Un edifici únic en la seva espècie, inaugurat el 1850, gairebé el mateix any en què va obrir el Liceu o Madrid va estrenar el Teatro Real.
