o sé què pensava quan agafava la moto i voltava per l'Escala però sé per què ho feia. La primera cuina on vaig treballar va ser la seva. Tenia 14 anys a l'època que tots els nens de 14 anys fèiem temporada. El pare va demanar a en Rafelet que m'acollís als seus focs perquè el nen volia ser cuiner i perquè era qui millor em podia ensenyar. A la fregidora mig estiu, netejant anxoves l'altre mig. Tota una lliçó. Una lliçó que també va aprendre l'Albert Sastragener (Bo.tic), en Joan Huerva (La Punta), en Vicenç Lavado (La Gruta i el Nàutic), en Josep Corney (l'Escalenc), en Pau López (Korpilombolo), en Pere del Moral (l'Horta) i no cal dir-ho, en Jordi i en Rafel, el seus fills. En Rafelet és el denominador comú entre nosaltres i els nostres restaurants. La influència d'en Rafelet en la gastronomia del nostre entorn és grandiosa i la nostra cuina no seria la mateixa sense ell. Sabeu per què agafava la moto i voltava per l'Escala? Per assegurar-se que els seus "nens" de la fregidora estiguéssim bé. Sempre seràs a les nostres cuines, Rafelet.
