Jo no sé, benvolguts lectors, si, després de llegir el meu darrer article, vostès dubtaran entre pensar si és que sóc persona gens ni mica amiga de les subvencions públiques o, tal vegada, que no sóc simpatitzant de segons quins tipus de subvencions, és a dir del regal de diners públics per a segons quins fins.
Si m'ho pregunten, els haig de confessar que amb les dues creences encertarien el meu pensament. Llavors, diran, com es conjumina això que podria ser consierat com una contradicció o com un clar exemple d'allò que tantes vegades es denuncia d'aplicar, segons el casos, «distintas varas de medir»? Els ho explico.
En principi sóc totalment contrari a les subvencions. No m'agrada, dit així a grans trets, que m'exigeixin el pagament d'impostos per a després destinar-los (els temes socials són l'excepció), en molts del casos amb un clar maniqueisme decisori, i en molt altres només que per aconseguir clientela política quan no a activitats que ni m'interessen ni m'agraden i de les quals no n'aprofito cap benefici, com és el futbol. Que s'ho pagui cadascú, no? Ningú no em subvenciona, per posar solament alguns ?exemples, cap viatge, ni la compra de cap llibre, ni cap àgape.
Què passa, doncs? Doncs que malgrat aquest posicionament global, entenc que hi pot haver situacions extraordinàries que justifiquin les excepcions a l'hora d'aplicar aquesta regla. Quines? Doncs totes aquelles activitats que a més d'estar dirigides a un públic inconcret, vull dir no específic o reduït, per a socis, vaja, signifiquin una promoció i una posada en valor de la ciutat, a quant més alt nivell (des de l'ultra local fins a l'universal, deia Dalí) millor que millor i alhora promoguin un retorn de les despeses en forma de gaudis i beneficis generals.
Un exemple? Doncs (perdó per la repetició d'aquesta conjunció amb caràcter deductiu) el Festival Internacional del Circ, una efemèride que aconsegueix posar Figueres en el mapa mundial al costat del museu Dalí. No, no se n'estranyin: per citar només un petit però crec que explicatiu detall, em consta que hi ha bloggers figuerencs que, quan donen informació de les activitats circenses, reben visites d'arreu que s'assabenten de la nostra existència; des dels USA a la Xina i des de Noruega a Sudàfrica. O sigui que, benvolguts lectors, em reafirmo en la meva discrepància que es destinin fons públics a les construccions de bars, sigui a la Cate, al Casino o per a la Unió.
