Charles Darwin va teoritzar en el seu documentat treball sobre l'evolució de l'espècie que l'ésser humà formava part del regne animal com una espècie més que havia evolucionat al llarg del temps. Dos-cents anys després, debats religiosos a banda, la comunitat científica valida aquesta tesi i certifica que l'home, en la seva teoria evolutiva, està al mateix nivell que la resta d'espècies animals. Ni per sobre ni, evidentment, per sota, sinó al mateix nivell.

La revolució que va suposar el darwinisme des del punt de vista biològic no ha tingut, però, el mateix efecte en l'àmbit sociològic. Si dins la mateixa espècie humana n'hi ha que es consideren superiors als altres per qüestions banals com el color de la pell o l'origen cultural, és evident que la «ceguesa» intel·lectual s'agreuja encara més quan diferenciem entre el que col·loquialment anomenem persones i animals.

Afortunadament, al segle XXI l'evolució de l'espècie també és social i aquest és un símptoma de normalitat. La decisió de l'Ajuntament de Roses de declarar el municipi com a vila respectuosa amb els animals i prohibir activitats com l'empaitada d'ànecs o els correbous és un símptoma que l'evolució és imparable, però també ens ha de fer reflexionar sobre els nostres valors i, sobretot, els que volem transmetre.

Una activitat lúdica que utilitza animals per pura diversió dels humans va contra l'evolució i lesiona una ciutadania que es vol sentir moderna i amb principis. No hi ha tradició que se sustenti en aquests paràmetres més propis, si em permeteu, de l'edat de pedra. El respecte cap a un altre ésser ha de ser avui un fet irrenunciable, sigui blanc o negre; o camini amb dues o quatre potes. No podem dubtar d'aquest principi amb l'excusa de tradicions que porten 50, 100 o 200 anys entre nosaltres. Ha d'arribar el moment del canvi, d'aquell gest real que serveix per canviar les coses.

Això és el que ha passat ara a Roses amb la moció aprovada per l'Ajuntament. És cert que amb un resultat ajustat, però fa només un any ningú es podia imaginar que avui seríem on som. Això ha estat possible gràcies a la perseverança de moltes persones que han lluitat i defensat la necessitat de fer aquest pas endavant, començant pel regidor de Festes de l'Ajuntament i impulsor de la moció, Francesc Giner, i per la resta de regidors, inclosa l'alcaldessa, Montse Mindan, que hi van donar suport, o per qui es va abstenir, sigui per principis o per responsabilitat política. Ells són els protagonistes valents que han pres una decisió que va més enllà d'autoritzar o suprimir una activitat del segle passat -en tots els sentits de l'expressió-, sinó que senten les bases d'un nou model de societat rosinca, més ètica i rica. I cap retret per als polítics que encara no han fet aquest pas, inclòs aquell que va canviar d'opinió a l'últim minut, ni per als promotors de les activitats amb animals. L'evolució és imparable, i només és qüestió de temps.