L'Audiència Nacional també investiga Viladamat pel suport a la moció del Parlament

El consistori convoca una concentració de rebuig al requeriment, que ha arribat aquest dilluns a l'ajuntament

07.03.2016 | 13:00

L'Audiència Nacional també investiga Viladamat (Alt Empordà) per donar suport a la resolució de desconnexió del Parlament. L'ajuntament ha rebut aquest dilluns un requeriment del tribunal on se li demana que enviï tota la informació referent a l'acord de ple del passat 16 de novembre, quan el consistori va aprovar per unanimitat una moció de suport a la resolució rupturista. L'alcalde, Robert Sabater (CUP), ja ha avançat que no pensen enviar res perquè no reconeixen "cap autoritat moral, política o jurídica de cap institució de l'estat espanyol". Per al vespre, la CUP ha convocat una concentració en contra del requeriment sota el lema 'Desobeïm'. Viladamat se suma als set municipis investigats arreu de Catalunya, entre els quals hi ha Celrà i Girona.

L'Ajuntament de Viladamat se suma a la llista dels consistoris investigats per l'Audiència Nacional per donar suport a la resolució rupturista aprovada el passat 9 de novembre al Parlament, que més tard va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional. Actualment, el tribunal investiga Celrà, Deltebre, Girona, Igualada, la Seu d´Urgell, Manresa i Vic, i va arxivar els casos de Sant Cugat del Vallès i Premià de Dalt. A Celrà, per exemple, ja li han notificat dues vegades el requeriment però l'ajuntament, governat per la CUP, s'ha negat a enviar cap documentació.

En el cas de Viladamat, el requeriment arriba setmanes més tard que a la resta d'ajuntaments. "Suposo que volen forçar les institucions a prendre posicionament, i el nostre és molt clar: desobeir", ha manifestat l'alcalde, Robert Sabater. El ple de Viladamat està format per sis regidors de la CUP i un regidor de CiU i el passat 16 de novembre tots set van votar a favor d'una moció que recolzava la resolució de desconnexió del Parlament.

Com en els requeriments anteriors, el jutjat central d'instrucció informa el consistori que s'han obert diligències prèvies contra el consistori arran de l'aprovació d'aquesta moció i demana l'informe de secretaria i intervenció de l'acord de ple i que s'identifiquin els regidors que hi van votar a favor i en contra. "Aquesta informació és pública, està penjada a tots els taulells i a la pàgina web de l'ajuntament; en tot cas que ho busquin ells, no els hem de donar cap explicació", ha manifestat l'alcalde.

Com ja ha fet Celrà fins en dues ocasions, Viladamat tampoc enviarà cap informació cap a l'Audiència Nacional. "Fent valer el que va aprovar el Parlament i també el que el poble de Viladamat ha expressat a través d'eleccions i de la consulta del 9-N, desobeirem el requeriment perquè no reconeixem cap autoritat moral, política o jurídica de cap institució de l'estat espanyol", ha sentenciat Sabater.

Concentració de rebuig

Per mostrar el rebuig al requeriment de l'Audiència Nacional, la CUP ha organitzat una concentració a les 20h a les portes de l'ajuntament sota el lema 'Desobeïm'. A la protesta hi estan cridats els veïns del poble i també els donarà suport el diputat Benet Salellas i alcaldes de municipis governats per la CUP.

L'alcalde també ha explicat que en el transcurs de la concentració es llegirà un manifest signat no només per la CUP sinó també pel grup de CiU a l'ajuntament. "Volem que els veïns donin suport al posicionament de tot l'ajuntament", ha assenyalat.

Els advocats gironins, al costat dels municipis investigats

La Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Girona (ICAG) ha aprovat un manifest de suport als ajuntaments denunciats per la Fiscalia per haver-se adherit a la resolució independentista del Parlament del passat 9 de novembre. L'ICAG considera que amb aquestes denúncies "s'intenta criminalitzar la manifestació de la voluntat política dels plenaris municipals i el seu posicionament ideològic", i recorda que el propi Tribunal Constitucional, en la seva sentència de 2 de setembre de 2015, estableix que el debat públic, "ja sigui dins o fora de les institucions, ha de gaudir d'una llibertat sense restriccions".

Per al advocats gironins, el que està en joc és "la defensa de la democràcia, la llibertat política i la llibertat d'expressió". Per tot això, la Junta de Govern ha expressat la seva voluntat de què es treballi "dins del marc de respecte als drets fonamentals -tan individuals com col·lectius com a poble- i perquè la societat pugui avançar lliurament en el desenvolupament del que expressin les urnes amb fermesa, seny i profund sentit democràtic que sempre ens ha caracteritzat".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema