Un estudi diu que Figueres ha d'ampliar els edificis dels col·lectius religiosos

El document, elaborat per la UdG, recull també demandes com la de la musulmana, que vol lloc per enterrar els morts

11.03.2016 | 07:27
Representants de comunitats religioses, l´alcaldessa, Marta Felip, i el regidor d´Acció Cívica, Jordi Masquef -al centre- i la regidora del PP, M. Àngels Olmedo -segona per la dreta en la presentació del document.

La majoria de comunitats religioses de Figueres necessiten millorar els edificis on fan el culte o bé ampliar-los per poder donar cabuda als seus feligresos. Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat l'estudi sobre la diversitat religiosa de la ciutat, elaborat pel sociòleg de la UdG, Jordi Feu, en col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat. El document també recull altres observacions com ara que la ciutat no té problemàtiques greus per temes religiosos o que hi ha una bona connexió entre l'Ajuntament i les comunitats, així com demandes dels col·lectius. L'alcaldessa, Marta Felip, afirma que ara afronten una nova fase que passa per analitzar les dades i canalitzar-les via polítiques de cohesió. En aquest sentit, diu que estudiaran si s'han de fer nous edificis de promoció pública o bé ajudar els particulars. «Això ens permetrà veure si es desencalla o es descarta definitivament el projecte del Parc de les Confessions» aturat des de fa cinc anys, va dir Felip.
L'Ajuntament va decidir fer aquest encàrrec fa més d'un any. El regidor d'Acció Cívica, Jordi Masquef, va explicar que la voluntat era tenir una «radiografia» de la situació i així poder configurar «les polítiques públiques» en la matèria. També Felip va destacar la necessitat d'analitzar la situació tenint en compte que la ciutat compta amb 90 nacionalitats diferents que han de conviure malgrat les diferències. L'estudi, que ha portat un any de feina, s'ha realitzat a través d'intensos contactes amb deu de les comunitats religioses de la ciutat. Les dades s'afegeixen a les aconseguides en una primera fase elaborada fa temps amb entrevistes als tècnics. No són tots els col·lectius (faltarien els ortodoxos, els bahá'í els budistes pendents d'una nova anàlisi) tot i que s'hi acosten molt. En aquest sentit, s'hi han inclòs quatre de les sis comunitats que hi ha a la ciutat i que compten amb uns 640 seguidors actius de les ceremònies; la catòlica, amb uns 700 feligresos; l'Església Evangèlica (tant la Protestant de denominació Baptista, com l'Evangèlica de Filadèfia i l'Apostòlica) que ?engloba uns 300 feligresos; els Testimonis de Jehovà, que acull unes 300 persones més i l'Església ?Adventista del Setè Dia, amb una setantena de feligresos actius.

Segons va explica Feu, l'estudi ha detectat que tres dels quatre centres d'oració islàmics necessiten adequar més bé els locals de culte, així com uns espais més grans perquè ja no poden acollir com cal els seus creients. A la dels Testimonis de Jehovà i de l'esglèsia Apostòlica, l'espai també se'ls ha quedat petit. La resta, tot i que algunes necessitarien millores, compten amb espais més òptims. «Hi ha una necessitat urgent de trobar equipaments més grans per poder oferir un servei normalitzat als seus feligresos», assegura Feu.

Accés a l'hospital o la presó
L'estudi també ha constatat un gran desconeixement de la diversitat religiosa a la ciutat, així com el poc contacte que hi ha entre les diferents comunitats. En canvi, ha detectat que hi ha bones relacions amb l'administració. Malgrat això, les diferents confessions han fet demandes. Entre aquestes hi ha, per exemple, la de la comunitat islàmica de tenir un espai als cementiris on poder enterrar els morts segons els seus ritus o més facilitats per entrar a hospitals i a la presó en cas d'urgències. També els catòlics reclamen més flexibilitat en els horaris per a tapiar nínxols. A banda d'això, reclamen més coneixement religiós dels docents a les escoles i que s'entengui, per exemple, que alguns alumnes puguin faltar puntualment en festivitats com el Ramadà o la Festa del Xai dels musulmans. També volen més relació amb els Serveis Socials o que els mitjans de comunicació treballin per tenir coneixement religiós més enllà de «l'anècdota».

Felip va dir que prenen nota i que ara analitzarà l'estudi, que tot just va rebre ahir. L'alcaldessa va dir que faran tot el que estigui a les seves mans per fer front a les mancances però que han d'estudiar si, pel que fa a equipaments, cal que siguin públics o que cada comunitat faci els seus. En aquest sentit, va dir que volen veure si cal concentració dels espais tal com preveia el Parc de les Confessions projectat per l'exalcalde, Santi Vila, o no. «L'anàlisi servirà per desencallar o bé descartar ?definitivament el projecte», va precisar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema