En el diari El País del divendres 4 de març de 2016, hi ha un article titulat «Una heroïna del s. XXI». La protagonista, la Malala Yousazfai, em sembla que quasi tothom sap qui és, va guanyar el Premi Nobel de la Pau l'any 2014. La comentarista Bárbara Celis, diu, entre altres coses que als talibans els espanta més una nena amb un llibre que un dron. Ella, la Malala, va voler defensar el dret a l'educació de les nenes i aleshores no van dubtar a disparar-li diversos trets. Va estar a prop de la mort, per defensar la llibertat de poder estudiar. Aixó passava el mes d'octubre de 2012 a Mingora.

Resulta doncs, que l'Ajuntament d'Avinyonet de Puigventós ha tancat la biblioteca per convertir-la en un espai de coworking (centre de treball cooperatiu).

El desmantellament de la biblioteca ha suposat que els dos mil llibres que la formaven anessin a parar al contenidor de paper (vegin el Diari de Girona del divendres 4 de març de 2016).Els responsables d'aquesta barbaritat (per no comentar coses pitjors) esperen doncs que els talibans assabentats d'aquest fet els premiïn?

L'escriptora Rosa Montero molt sovint en els seus articles del suplement del diari El País, parla del que representa el llibre: Què faria jo sense els meus llibres? I jo dic el mateix. És el millor amic fidel que un pot tenir.

Mai et defraudarà i és el mitjà de comunicació que tothom té a l'abast. Només de tenir-lo a les mans et transmet sensacions de tranquil·litat en l'esperit, per no dir la flaire dels fulls de paper que ens transporta. Ara que sóc gran sempre hi ha la seva companyia.

Quina pena em fan doncs els responsables d'aquesta malesa. Cap d'ells no recorda els llibres de contes de l'àvia o la mare, quan es comença ja a estimar-los?

Senyors, estem en el segle XXI i se suposa que som més civilitzats que aquests talibans. No vulguin matar aquesta màgia de la literatura. Mai la vida sense cap llibre.