Demostrada la incapacitat per tirar endavant l'acció de govern figuerenca, o davant la inseguretat que els facilitava l'acord amb la meitat del PP, el triumvirat format per Convergència, PSC i Unió s'ha vist en la necessitat de repetir la finalment fracassada fórmula "vilatiana" i incorporar el representant de l'ara anomenat Compromís d'Esquerres a un acord que, vegi's sempre l'originalitat, el surrealisme de Figueres (perdonin-me la repetició, la ciutat on només Dalí podia néixer), no significa la incorporació del seu regidor a l'equip de govern, sinó que aquest serà informat dels acords que s'hagin d'adoptar mitjançant una comissió ad hoc.
He parlat d'incapacitat perquè tan difícil era arribar a acords puntuals, segons el tema en debat, amb algun dels grups opositors, tenint en compte la seva fragmentació? (No oblidem que mai havíem tingut un ajuntament tan multipartit com en aquest nou període municipal en el qual als tres grups anteriors s'han de sumar ERC, CUP, C's, PP i el mateix CExF) Tan munteses eren les seves posicions o era culpa de la tossuderia, de la temença o de la poca afinitat, comú o particular, pel diàleg? No ho sé, però el que sí se m'acut és preguntar si ha estat aquest pacte-no pacte el millor possible tenint en compte que a la regla d'estabilitat acordada se li han incorporat diverses excepcions que faran que l'equip de base (CDC-PSC-U) hagi d'aparcar temes o bé buscar nous i temporals aliats. Exemple: La Sala Edison.
Només ser investida, la majoress figuerenca va declarar a bombo i plateret que "aquest mandat ha de ser el de l'impuls i reforma del solar de la Sala Edison... S'ha d'abordar amb totes les forces i aquest és el mandat en què s'ha de desencallar aquest tema... Hi ha bona voluntat per part del propietari i hi ha totes les ganes del món per part del Govern. Per tant ens posarem a treballar".
Doncs bé, en el pacte primer signat es diu: "En qualsevol cas, CExF es reserva el sentit del seu vot, en l'adopció d'acords referents als temes següents" i entre ells cita "el projecte de rehabilitació de la Sala Edison".
Passarà com amb la plaça de braus que més de vint anys després de la seva adquisició es troba, com cantava Gardel "sola, fané, descangallada la vi esta madrugada...?".
