La N-II és "la carretera maleïda". Aquest és l'atribut que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, li va donar a través de Twitter a la via en conèixer l'accident que va deixar set morts a Pont de Molins. La piulada del cap de l'Executiu anava acompanyada d'una reivindicació per desdoblar el tram nord de la N-II, i també d'una sensació de dejà vu massa coneguda a les comarques gironines.
La "carretera maleïda" que va definir Puigdemont és la que Santi Vila, llavors alcalde de Figueres, ja va batejar el 2012 com a "corredor de la mort". I és també la mateixa que veïns, batlles víctimes i familiars de víctimes han batejat durant dècades com a "ratera", "piconadora", "apedaçada", "trampa mortal", "carretera de la mort", i un llarg etcètera.
L'accident d'aquest dissabte és el més greu que hi ha hagut a les comarques gironines des del que hi va haver a l'AP-7 a Fogars de la Selva el 2002, on van morir vuit persones. Però és també l'últim d'una llarga llista de mortals que acumula la N-II, i sobretot des que aquesta va començar a quedar petita i obsoleta fa més de vint anys.
El de més magnitud que es recorda va tenir lloc a pocs quilòmetres de Pont de Molins; va ser a Capmany el 1997. Onze persones que viatjaven clandestinament al remolc d'un camió van perdre la vida. Es tractava d'un grup d'immigrants indocumentats que viatjaven amuntegats entre 25 tones de caixes de perfums per anar cap a França a treballar. Aquell sinistre va reobrir el debat sobre el transport il·legal de persones, però també la necessitat de millorar les condicions d'una carretera que ja llavors necessitava reformes estructurals urgents.
L'any 2013 Diari de Girona va publicar un gràfic amb el nombre de víctimes que havien perdut la vida a la N-II des del 2007. El mapa començava a a la Jonquera, amb tres morts; i seguia baixant amb un mortal a Agullana, tres a Capmany, quatre a Biure, dos a Pont de Molins (avui en serien nou), quatre a Cabanes, dos a Llers... I així seguint fins a quatre víctimes a Vidreres. En total una esgarrifosa llista de 89 morts repartits en 24 termes municipals i en només sis anys. Tres cada 60 dies, incloses cinc ocupants d'una furgoneta van impactar contra un camió el 2012.
Precisament el 2013 va entrar en vigor la prohibició de circular camions per la N-II, una mesura que va arribar molt tard i després de múltiples reivindicacions del territori, però que va permetre reduïr en un 85% el nombre de víctimes fins a dia d'avui. Això i el desdoblament de la major part del tram sud, que també va venir amb retard i a batzegades, va contribuir enormement a rebaixar el nombre de víctimes.
El responsable tècnic de la Fundació RACC deia aquell any: "el 75% dels morts a la N-II es produeixen per xocs frontals. La motivació principal per avançar és la presència d'un trànsit molt intens i que va a una velocitat inferior a la que vol portar el conductor. Això té molt a veure amb la presència de camions".
Ara ja fa temps que no hi ha camions, però el comptador de morts de la N-II segueix funcionant a un ritme massa elevat. L'any 2015 van ser set les persones que hi van perdre la vida. Només una va fer-ho al tram desdoblat. La resta al tram nord, el que ahir va deixar set morts més. La N-II segueix essent una "carretera maleïda".
