La Jonquera vol aprofitar els set milions de persones que cada any trepitgen els centres comercials i supermercats que hi ha als afores del poble per revitalitzar el casc antic, en decadència els darrers anys. Encara en fase inicial, el pla de l'Ajuntament busca atreure el comerç "de qualitat" al carrer Major gràcies a possibles bonificacions per al lloguer assequible de locals i afavorint que els negocis en llista d'espera al 'macrooutlet' s'instal·lin temporalment al centre. D'altra banda, es pretén potenciar el turisme cultural i de natura gràcies a la conjunció del Museu de l'Exili i les vies verdes que travessen el municipi. L'objectiu és que el viatger no sols hi estigui de pas, sinó que pugui fer-hi nit, resumeix l'alcaldessa, Sònia Martínez.
L'anar i venir de cotxes, visitants i bosses de compra als voltants de les àrees comercials Gran Jonquera Outlet i Tramuntana, situades a banda i banda del poble fronterer, contrasta amb la quietud del carrer Major. Els dependents passen part del dia a les portes de les botigues mirant de trobar entreteniment a jornades poc rendibles. "No hi passa ni una ànima, l'aspecte és desolador. D'uns anys cap aquí, el centre del poble ha mort", relata en Sebastià, que aquests dies dóna un cop de mà a la botiga d'articles de regal regentada per una amiga.
Un altre veí, en Manuel, corrobora aquesta visió i hi afegeix una denúncia: la proliferació de botigues de falsificació de marques en aquesta via, la principal artèria del municipi. "La majoria de baixos pertanyen als mateixos propietaris, tots forans. Si t'hi fixes, són grans basars i botigues on pràcticament no hi entren clients, però tot i així subsisteixen. És curiós", diu amb to perspicaç. Es queixa que els preus a l'alça de locals comercials i habitatges estan obligant a marxar "la gent de tota la vida".
"De mitjana, demanen 3.000 euros per un local d'uns 100 metres quadrats. Com vols aconseguir dinamitzar aquesta part del poble amb preus tan inflats?", reflexiona en Xavi Falgàs, que fa una dècada que té un negoci de venda de llavors de cànnabis al centre de La Jonquera. Lamenta que la facturació li ha caigut entre un 30 i un 50% des que França va blindar les fronteres per autoprotegir-se de l'amenaça terrorista i demana "contundència" a l'Ajuntament a l'hora d'imposar sancions administratives als negocis de dubtosa legalitat.
Des de l'Associació de Comerciants de la Jonquera, reconeixen que els darrers anys hi ha hagut un degoteig constant de tancament de botigues al centre però la seva presidenta, la Bea Artigas, s'esforça a desdramatitzar la situació. Confia que, amb l'arribada de les vacances escolars, els francesos tornaran a donar vida al poble i que els plans urbanístics anunciats de millora del carrer Major donaran els seus fruits. Ho explica mentre assenyala l'estat de l'asfalt, atrotinat i ple de bonys.
Reforma "integral" del casc antic
Conscient d'aquesta complexa realitat, l'alcaldessa del municipi, Sònia Martínez, s'ha marcat com a prioritat rentar la cara del casc antic. Encara en fase inicial, l'Ajuntament enceta el projecte de "reforma integral" del carrer Major, que tindrà una vessant urbanística i una previsible homogeneïtzació de terrasses de bars i restaurants. De moment, s'ha encarregat un estudi a un grup d'economistes perquè avaluï la situació i proposi possibles accions, que posteriorment es consultaran amb entitats i veïns. Fins ara, s'havien mantingut trobades amb associacions per abordar la qüestió, però sense gaire quòrum.
El projecte, tal com avança l'alcaldessa, podria incloure bonificacions fiscals per als propietaris que facin lloguer assequible. Seria una manera d'atreure un perfil de comerciant innovador i jove, i negocis "de qualitat", als quals fins ara no podien optar pels elevats preus. De la mateixa manera, Martínez demana la "complicitat" dels grans empresaris de La Jonquera. Sense anar més lluny, anima el Grup Escudero, propietari del Gran Jonquera Outlet, a desembossar la llista d'espera de restaurants, perfumeries i botigues que volen implantar-se al seu centre comercial facilitant-los que, temporalment, s'instal·lin en locals del centre de la localitat.
Antoni Escudero, impulsor del 'macrooutlet', veu "amb bons ulls" que el poble pugui "aprofitar-se" de l'impacte econòmic que suposen els 5,5 milions de persones que, cada any, deambulen pel seu centre comercial, de 12.000 metres quadrats. Ara bé, emplaça l'Ajuntament a moure fitxa. "Si ho estan estudiant els experts, que facin i després ja direm la nostra", etziba.
Turisme familiar, cultural i de natura
Martínez s'ha marcat com a prioritat del mandat aquest pla per tal que la revitalització del centre insufli oxigen i ànim al conjunt del poble, deprimit per la crisi i cansat d'estar sempre associat a prostitució i drogues. La manera de fer-ho? Ajudant-se dels potencials ja existents: el flamant Museu de l'Exili i l'entorn del Parc Natural de l'Albera, amb les rutes transfrontereres Pirinexus. "No gaire gent ho sap, però el 90% del territori jonquerenc és espai mediambiental protegit", diu orgullosa l'alcaldessa.
De la seva banda, el director del Mume-Museu Memorial de l'Exili, Jordi Font, apunta que "la memòria de l'exili republicà ha quedat gravada al nord de l'Alt Empordà però també té transcendència nacional i internacional". L'equipament rep unes 14.000 visites anuals, la majoria provenen de la Catalunya del Nord. Són familiars dels exiliats que van fugir cap a França pel pas fronterer on avui dia transcorre el carrer Major i on es troba, precisament, el museu.
Font reivindica la cultura com a motor de reactivació del municipi. Coincideix amb el govern municipal que les rutes de l'exili i el patrimoni natural poden aconseguir assentar un turisme de caire familiar. "Volem que el visitant d'un dia, que ve a posar benzina o només a dinar, es quedi el cap de setmana sencer", resumeix l'alcaldessa.
Es calcula que prop de quinze milions de vehicles circulen anualment per La Jonquera, a qui alguns bategen com l'"Andorra gironina". Ara, el poble mira de construir una identitat turística pròpia que satisfaci tant el viatger català com el francès.
