l'any passat es va convertir en la investigadora més jove de la UdG en rebre un ajut europeu valorat en 1,4 milions d'euros i fa poques setmanes també ha estat guardonada amb un dels premis que atorga la Fundació Princesa de Girona. Pel camí, ha obtingut altres beques, totes centrades en la recerca, i estades en diversos països. Es tracta de la jove Sílvia Osuna, nascuda a Castelló d'Empúries fa gairebé 33 anys.

La seva trajectòria es va decantar per la química però podria haver estat una altra. Ella mateixa admet que a l'institut, a l'hora d'escollir què volia estudiar, també se sentia molt atreta per les Belles Arts. En part, diu, alentada pels dissabtes que passava amb un grup d'aficionats -on ella era la més jove- sortint a pintar de la mà de Josep Ministral.

"Vaig fer-ho fins que vaig arribar a la Universitat. Ara pinto quan puc", explica. De fet, diu, hi ha moltes coses que, des de fa temps, fa quan pot. "És díficil ser científic i tenir una vida normal. Arribo al despatx a les vuit del matí, dino allà i en surto a les cinc de la tarda però, quan arribo a casa, segueixo treballant. Això, quan no he de viatjar", assegura.

Tot va començar quan l'últim any de carrera va optar per anar a un grup de recerca. En el seu cas, a l'Institut de Química Computacional. "Vaig fer projecte, em va agradar i vaig decidir fer el doctorat", explica. Però no només això. La Sílvia va rebre el premi extraordinari de doctorat el 2010 i, durant la seva elaboració, va fer dues estades de recerca al laboratori Houk a la Universitat de Califòrnia (UCLA), a Los Angeles (Estats Units), i també a la Universitat Lliure de Brussel·les (VUB), a Bèlgica.

L'any passat li van concedir un ajut europeu Starting Grand d'1,4 milions a invertir en una recerca per abaratir el cost dels fàrmacs. La mateixa que li ha valgut fa poc el premi de la Fundació Princesa de Girona. Diu que el seu cas és força excepcional i que no pot queixar-se. Malgrat això, quan va tornar a Girona va estar tres mesos a l'atur.

"Va ser mentre esperava que es resolgués una nova beca del Ministeri però jo, en realitat, no em puc queixar. He anat encadenant beca rere beca i això és díficil, no sol passar", explica. De fet, admet, "tinc molts companys que estan en aquesta situació i és molt trist que entre nosaltres haguem de competir per les mateixes beques i que no puguis fer el que t'agrada".

El ressó que el guardó gironí li ha donat també li està obrint noves portes. "El més important és que crec que amb coses com aquestes la gent pren consciència que la recerca és important. A vegades tinc la sensació que no s'acaba d'entendre, però la gent ha de saber que són diners ben invertits", insisteix.

Reptes de futur

La Sílvia encara té molts reptes per assolir. El primer, diu, passa per tirar endavant el projecte europeu per al qual té un ajut i començar a tenir "un equip gran". "Ara mateix aquest és el meu objectiu i segur que d'aquí a dos o tres anys, quan acabi, començaré a pensar en d'altres", admet.