o sé, benvolguts lectors, si serà degut als efectes col·laterals (increment de les temperatures) provocats pel tan escatainat canvi climàtic o que, com que aquest hivern ha bufat poc la tramuntana, l'atmosfera, inclosa la política, ha quedat resclosida i plena de virus, però el cas és que en els ja quaranta anys que portem de règim mai s'havien contemplat tantes baixes a les files de les llistes electorals municipals de la capital del surrealisme.

Tampoc no estic ben segur de si es tracta d'una nova mostra de lideratge o d'un càstig diví a causa potser que s'hagi abandonat el costum de pelegrinar en processió fins a Requesens per demanar a la Verge que ens enviés unes quantes sanejadores bufades.

(No, no s'ho prenguin a broma que aquí tenim també com a fet diferencial únic que fa uns anys, quan l'efecte hivernacle era el responsable de la sequera, que un conseller de la Gencat.cat, comunista per més dades, fes promesa de pujar a peu a Montserrat si la Moreneta ens enviava la pluja. La Verge va complir, del conseller no se sap).

Mirin sinó els efectes d'aquesta possible passa: si primer va ser Esquerra amb la dimissió de Testart i després la van ?se?guir Unió amb el canvi partidista de Bosch i Convergència amb la retirada de Casas, ara arrodoneixen la jugada la imprevisible CUP amb Boher i el mimètic Compromís per Figueres (Catalunya Sí que es Pot o sigui el Podemos.cat?) de la mà de Monfort, qui no només dimiteix ell sinó que, pel que sembla ser denuncien alguns membres de la formació (d'amiguisme personal entre els imparells de la llista parlen), fan dimitir prèviament la número dos Galdeano amb la finalitat que entri el número tres Vergés. (O tal vegada no sigui amiguisme, sinó, com deia Orwell, que dins la igualtat entre comuns sempre hi ha quins són més iguals que els altres).

Alguna explicació? Motius laborals més o menys difusos; motius ideològics; motius personals. Motius molt genèrics però, en qualsevol cas, una moneda amb dues cares: aplaudiment per la sensatesa de l'abandonament si és que no podien dedicar-se a ple rendiment, però rebuig per l'altra part per imprevisors, perquè cal pensar que una elecció política té uns components ideològics i altres personals. I pel que fa a aquests darrers, una dimissió sempre és una decepció per a l'elector.