El Tribunal Suprem (TS) ha tombat la demanda d'un pare que reclamava ensenyament bilingüe català-castellà per als seus fills al CEIP Montserrat Vayreda de Roses. El demandant sostenia que el model educatiu de Catalunya vulnerava els drets a la igualtat i a l'ensenyament establerts a la Constitució Espanyola. El TS desestima el recurs perquè, deixant de banda quina ha de ser la proporció de les dues llengües a les aules, no veu que s'hagi lesionat cap dret fonamental. La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, creu que la sentència "avala" i "reforça" la immersió lingüística i augura que servirà per "aturar" nous processos judicials per augmentar l'ús del castellà a les aules.
El pare, amb dos fills, va presentar dues sol·licituds l'estiu de 2012 per "adaptar el sistema educatiu" per tal de garantir que tots els alumnes de l'escola rebessin ensenyament bilingüe castellà-català. S'emparava en la sentència del Constitucional del 2010, que establia que el castellà també era llengua vehicular a les aules. En aquell moment es va tombar la petició tot al·legant que el sistema "és plenament respectuós amb el règim de cooficialitat".
El pare, llavors, va portar l'afer als jutjats. Va presentar un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) perquè es vulneraven els principis d'igualtat recollits a la Constitució. A més d'insistir en la petició perquè català i castellà tinguessin el mateix pes a les aules, reclamava una indemnització de 12.000 euros en concepte de danys i perjudicis. L'alt tribunal li va tombar el recurs el 2014. Llavors va elevar el cas al Suprem, que ara ha tancat el cercle. El pare insistia en la vulneració dels drets recollits a la Constitució. A més, sostenia que "la incorporació d'una llengua que no sigui l'habitual", en referència al català, s'ha de fer sota el supòsit "que els ciutadans hagin arribat a dominar-la".
Sense vulnerar cap dret
La sentència de la qual ha estat ponent la magistrada Celsa Picó conclou que no s'ha vulnerat cap dels drets que fixa la Constitució. Pel que fa al primer, recollit a l'article 14 de la Carta Magna, subratlla d'entrada que el demandant ha estat "inconsistent", perquè enlloc ha precisat "com i per què" el sistema educatiu vulnera el principi d'igualtat de la Constitució. A més, remetent-se a la jurisprudència, el Suprem subratlla que no es pot comparar la situació dels fills del demandant "amb els nens espanyols residents en altres comunitats autònomes sense cap llengua oficial diferent al castellà".
En relació al dret a l'ensenyament, fixat a l'article 27 de la Constitució, la sentència diu que el pare "al·lega de manera genèrica la lesió d'un dret fonamental" sense precisar-ne el com. A més, recorda que el sistema educatiu a Catalunya "ha de garantir que el català i el castellà siguin llengües vehiculars", però que la Generalitat ha d'adaptar els percentatges. Per tot plegat, tomba el recurs i l'obliga a pagar les costes del procés.
La consellera d'Ensenyament constata que per primer cop "tenim una sentència que diu que el model d'immersió lingüística recollit a la nostra llei no vulnera cap dels drets fonamentals dels alumnes i les famílies", "que és la Generalitat qui ha de decidir quin percentatge de català es dóna a les aules" i que es garanteix un "domini òptim" tant del català com del castellà, i d'una primera llengua estrangera. Actualment hi ha 22 demandes en tràmit en aquest sentit i ja s'han dictat cinc sentències fermes.
