Segurament se'n recordaran, benvolguts lectors, que una de les meves més emprades expressions en aquest setmanal epistolari amb vostès era la de dir, fent referència al surrealisme de tot tipus (ara també tenim el cas del president d'una associació de protecció als pobres investigat per possibles pagaments fraudulents a càrrec de la institució) que envolta la nostra capital altempordanesa, que "Dalí només podia néixer a Figueres"; per a tot seguit i sense solució de continuïtat aclarir que el copyright de la proposició no era meu.
Potser també els he explicat qui era l'autor, el propietari intel·lectual d'aquesta màxima; però com que en aquests moments no estic segur d'haver-ho fet, i qui sap si vostès mateixos se n'han oblidat, els informo que l'ideòleg d'aquesta paradigmàtica i sintetitzada definició de la idiosincràsia d'una població (puig que estava encunyada en seu municipal, pel cap baix dels seus dirigents polítics) que encara no sap què vol ser quan sigui gran, i que podria passar a ser el lema de la ciutat una vegada abandonat per fora d'ús el "Figueres, comercial i gastronòmica" de temps remots, no implantat el guanyador d'un concurs d'idees "Figueres, bon vent" per la seva amfibologia pejorativa, i no quallat el "Figueres, ruta de museus" que jo mateix vaig proposar fa més de vint anys, que el ponent d'aquesta quasi proposta de tesi sociològica fou Don Fernando González Cebrián, qui fins avui i al llarg de més de trenta anys ha estat Secretari de la Corporació Municipal figuerenca. Però què dic, Don Fernando, com a mi m'agradava anomenar-lo, no era només el titular d'un mer servei de secretariat que podria ser estimat com una funció registradora secundària sinó que ha estat un vertader servidor de la fe pública alhora que un assessor no sotmès a les pressions interessades dels polítics de torn quan es tractava de fer les valoracions de l'ajustament a l'ordenament jurídic dels acords municipals que s'havien de prendre. Don Fernando González Cebrián ha estat el màxim exponent i l'exemple a seguir d'un funcionariat que, per naturalesa, encara que alguns polítics rutilants els puguin acusar de "no ser proactius" envers les seves frivolitats decisòries, ha de mantenir-se independent enfront del poder polític perquè és l'única manera d'assegurar-nos, als ciutadans, que l'acció pública es desenvolupa amb respecte a les lleis.
Bé, tot això a compte que, segons les notícies que m'han arribat, el nostre interfecte ha demanat la jubilació de forma anticipada. Potser l'aguant humà té un límit. Segur que els qui vàrem tenir la sort de tractar-lo i treballar junts el trobarem a faltar.
