Feia tres dies que queien morters relativament a prop de la vivenda. Els vidres de les finestres vibraven amb l'impacte del projectil quan esclatava. Però aquest matí les explosions eren especialment properes, com mai ho havien estat. De sobte, se sent xiular un nou artefacte en caiguda que acaba a pocs metres de la casa i que escampa trossos de metralla tot voltant. I darrere d'aquest se'n repeteixen d'altres en una cadència que feia més angoixosa l'espera dels que havien de venir.
El 4 de novembre passat, al nucli dels Vilars, al terme d'Espolla, a l'Alt Empordà, patien, com feia temps que no passava, les conseqüències del veïnatge amb la Base Militar Álvarez de Castro de Sant Climent Sescebes. Del veïnatge i de la incompetència dels responsables d'unes pràctiques amb tir de morter que sortia dels límits de l'àrea militar per anar a caure a finques properes.
Afortunadament tot va quedar amb alguns suros esberlats i l'angoixa d'uns veïns que acabaven de comprar una casa sense saber que l'espai tranquil que els venien, periòdicament es transformava en un infern...
La Base Militar de Sant Climent és un anacronisme tota ella. Com a instal·lacions que en el seu moment acollien milers de reclutes per instruir i que ara tot just té uns centenars de soldats: edificis obsolets i sense manteniment, espais enormes abandonats, tot plegat d'una estètica castrense casposa.
Les instal·lacions es localitzen en un entorn, a la serralada de l'Albera, que ha anat prenent valor des d'una perspectiva d'interès natural amb el pas dels anys: un Paratge Natural declarat el 1986 de més de 4.200 hectàrees i una zona de Xarxa Natura 2000 que incorpora espais de la mateixa Base són afectats per la caiguda de projectils, pels moviments de vehicles pesants i, especialment, pels focs que massa sovint es provoquen de resultes de l'activitat militar.
I l'anacronisme de la presència militar que va a la contra d'una àrea que s'intenta potenciar econòmicament amb projectes de cellers i enoturisme, d'accés a la natura i turisme rural.
I per acabar, i no menys important, l'anacronisme de pretendre afrontar els conflictes amb recursos militars.
En tot cas, el que va passar a principis del novembre passat també va ser un indicatiu de quin sembla que és el paper de l'exèrcit a la zona. Per primera vegada alcaldes van aixecar al veu en contra de certes activitats que, senzillament, posen en perill la integritat dels veïns. Entitats i associacions de la comarca van reclamar que finalitzessin les pràctiques d'artilleria. I la resposta no es va fer esperar: deu dies després d'un acte reivindicatiu a Espolla, soldats de la Base es van escampar pels carrers dels pobles amb tota la ferralla militar i en ple dia com si d'ocupar territori enemic es tractés. Aquest és el tarannà: davant les reivindicacions veïnals desplegament amb voluntat de fer valer la força.
El següent moviment en aquest despropòsit ja està anunciat: La Base Álvarez de Castro acollirà un centenar de tancs, la qual cosa comportarà un reforç de la presència militar a Sant Climent. Els veïns tenim assegurada la conflictivitat. Més enllà de les lectures estratègiques i ideològiques dels qui creiem que és possible i necessari un futur sense exèrcits, la pressió sobre l'entorn natural i social de la Base Militar creixerà. I el compromís de denunciar-ho des de la Plataforma Alto el Foc a l'Albera es mantindrà.
