El regidor del PSC de Pont de Molins, Esteve Llorens, va proposar el nom de Partit Demòcrata Català per agrupar companys que havien abandonat el partit el 2014 o estaven descontents, molt dels quals van formar formacions. El nom que ara han escollit els convergents per refundar-se el va arribar a registrar amb un domini i a les xarxes. Aquest any va decidir no renovar el domini però al twitter es manté obert.
Fa uns dies, en conèixer el nom escollit pels convergents, Esteve Llorens s'adreçava a companys de partit i coneguts recordant-los que «té (poca) gràcia que ara CDC es refongui, en el Partit Demòcrata Català, quan jo fa tres anys vaig proposar-ho i he tingut el domini partitdemocrata.cat fins fa unes setmanes», segons avançava aquesta setmana el setmanari Empordà, del mateix grup editorial de Diari de Girona. Va decidir no mantenir-lo perquè veia poc probable que pogués servir pel que el va idear. Perquè el nom el va pensar com un partit per reagrupar «les velles i noves formacions socialdemòcrates i catalanistes, en un espai comú i amb un bon nom». Era i és un bon nom, creu Llorens.
Les reunions a Girona
El Partit Demòcrata dels Estats Units el va inspirar i explica que en una reunió en un centre cívic a Girona el 24 d'abril de 2014 el va proposar a tots els presents, persones que havien decidit abandonar el partit per discrepàncies, sobretot amb la postura referent a l'independentisme. S'havien creat diversos partits i es treballava per agrupar-se en un d'únic. Segons Llorens, «tot aquell grup es van fer moltes reunions, a la de Girona on ho vaig proposar, hi havia, entre altres, Pia Bosch, Maria Geli o Joan Armangué, i la idea era una confluència de totes aquelles restes, fragmentació del que havia estat el sector catalanista, maragallista». Es feia difícil perquè ningú volia renunciar a la seva marca, explica. Al final Nova Esquerra Catalana es va fusionar amb Moviment d'Esquerres. Respecte a la seva proposta, Llorens recorda que en una altra trobada a Barcelona, l'exeurodiputada Maria Badia, va comentar que no li agradava massa perquè li sonava a la democràcia cristiana italiana i que «d'esquerres no en tenia res». Per Esteve Llorens, que es va mantenir al PSC, la seva idea era que fos «un espai de socialdemocràcia catalanista, que no fos de centre, la socialdemocràcia de l'Ernest Lluch, d'en Pasqual Maragall, i sobretot d'Emili Pallach». I que ara siguin els convergents els que l'hagin adoptat creu que demostra que «la idea no era tan dolenta».
«El logo el vaig gairebé calcar del dels Estats Units, es va fer la proposta i en principi cadascú va tirar amb la seva, per això no es va acabar de registrar com a partit». Llorens diu que no volia registrar un altre partit que tingués quatre persones perquè del que es tractava era renunciar per trobar un espai comú. El que sí es manté és un compte de twitter que va obrir per identificar el partit que està disposat a cedir als convergents, tot i que aquests ja han començat la tasca per disposar de dominis.
