La marina d'Empuriabrava compleix cinquanta anys

Castelló prepara una celebració per reflexionar sobre passat i futur

31.07.2016 | 18:02
La marina d'Empuriabrava compleix cinquanta anys

La marina va néixer oficialment el 1967 quan Urbanisme va donar el vistiplau defintiu al pla parcial. Ja s´havien començat a construir carrers i canals del que s´esperava que fos una marina de segona residència amb capacitat per a 64.000 persones. Avui hi resideixen unes 7.000 persones tot l´any i és un motor econòmic i turístic en una ciutat de canals navegables coneguda com la «Venècia catalana».

El 1965 l´Ajuntament de Castelló d´Empúries va rebre un ambiciós projecte urbanístic. Agosarats empresaris van transformar terrenys agrícoles, ramaders i d´aiguamolls en una marina de canals navegables. Una obra faraònica que amb pocs anys va canviar la vida dels habitants de Castelló convertida en un dels motors econòmics i turístics de primer nivell als inicis del boom. El 1967 es va donar el permís i es van començar a construir les primeres cases. L´any vinent la «Venècia catalana» complirà cinquanta anys i l´Ajuntament vol celebrar-ho amb la implicació de tots els veïns. Es pretén mostrar la història i reflexionar sobre el futur.

El terme de Castelló d´Empúries ha sofert grans transformacions al llarg de la seva història que han acabat derivant en la creació de dos nuclis de població. Seu del Comptat d´Empúries guarda un ric patrimoni medieval i jueu que es remunta a molts segles enrere i que avui és el centre històric. Però a peu de l´extens litoral, al segle XX s´hi va aixecar un nova àrea urbana, la marina, amb més de trenta quilòmetres de canals navegables. Es preveia ampliar amb una segona fase on avui hi ha el Parc Natural dels Aiguamolls però el Grup de Defensa dels Aiguamolls el va aturar.

L´àrea entre la platja de Castelló, el riu la Muga, el rec Salins i la C-260 «era antigament una terra de sutzures, humida i d´aiguamolls gairebé despoblada», explica l´historiador i director del Museu d´Història Medieval de la Cúria-Presó, Jordi Canet. Hi havia cortals –grans masos com Llebrer, Modaguer, Moixó, Vell i Torre Ribota– que pertanyien a dos grans propietaris. La resta eren petites parcel·les que s´havien creat per la desamortització de les terres comunals a mitjan segle XIX. Pel que fa a la zona marítima, la Muga i la seva desembocadura propera a la platja havien estat vials de càrrega i descàrrega d´embarcacions. «En realitat venia a ser el port de la vila», diu Canet, amb una activitat molt allunyada de la que començava a gestar-se.

El propietari de quatre dels cinc masos, Antoni de Moxó i Güell, marquès de Sant Mori, i altres empresaris com Miquel Arpa i Batlle i Ferran de Vilallonga i Rossell figuren com alguns dels principals promotors a través d´Eurobrava S.A. (més tard Ampuriabrava S.A.) del nou projecte urbanístic. El primer document de l´Ajuntament és de 1964, una instància d´Eurobrava signada per Miquel Arpa. Poc després van entregar el projecte. La urbanització naixia amb la idea de construir un aeroclub i residències. Els canals i carrers es van començar a construir a partir de 1965. I el 26 de juny de 1967, segons la informació municipal, Urbanisme va aprovar defintivament el Pla Parcial d´Ordenació «Ampuriabrava». Es considera que «és la data oficial d´inici de la marina». Els xalets i edificis a peu dels canals van anar transformant el paisatge amb una urbanització amb aeroclub i club nàutic. Una urbanització amb canals similar a la de Santa Margarida, a Roses.

Paral·lelament al creixement de la marina, una petita ciutat, que encara avui sent una identitat molt pròpia, el fenomen turístic caminava per fer una segona transformació que afectaria tota la Costa Brava: el turisme. La nova joia de l´Empordà calia donar-la a conèixer al món i els promotors van començar a publicitar el producte. Los Sitios, en diaris de febrer de 1967, mesos abans de ser aprovada, anunciaven amb imatges virtuals amb els mitjans de l´època «Ampuriabrava, la futura capital europea de los deportes náuticos». Encapçalaven els anuncis a tota pàgina amb l´eslògan «por primera vez en Europa!... El mar a la puerta de su casa». «Cada parcela de Ampuriabarva es un trozo de tierra... y un trozo de mar». S´havien inspirat en urbanitzacions americanes i així ho explicaven als turistes i futurs compradors: «una realidad única en Europa, que solo tiene su equivalente en algunas urbanizaciones de Florida». El projecte i les parcel·les ja a la venda on es podia amarrar el vaixell a la porta es van presentar oficialment al Saló Nàutic Internacional de Barcelona entre el 22 de febrer i el 5 de març d´aquell any.

Des de llavors ha estat un pol d´atracció d´estiuejants i turistes majoritàriament de procedència europea –alemanys, francesos i anglesos– amb un actiu centre comercial i una gran i diversa oferta esportiva i nàutica. El que s´anunciava en els primers fulletons publicitaris es va acabar materialitzant. Les dades turístiques de Castelló xifren en 60.000 els turistes que hi arriben tot l´any. A més, des del sector immobiliari constaten l´elevat ritme d´activitat durant dècades. Malgrat els debats recents sobre el tipus de turisme actual o les necessitat de renovar-la, és evident que continua sent un dels referents turístics.

La marina, però, va néixer amb algunes mancances. L´alcalde, Salvi Güell, remarca que «va néixer sense serveis, de via pública, culturals, educatius, i de tota mena, i això ens ha anat al darrere tots aquests anys». A més, es pretenia crear una urbanització amb segones residències per a 64.000 persones i Güell constata que «ha acabat sent una altra cosa». Avui hi ha 7.000 persones que hi estan empadronades. Això va aguditzar la necessitat de dotar-la de tots els serveis. La tranquil·litat, l´explosió demogràfica o el boom immobiliari han influït que els habitatges passin de ser ocupats per turistes a ser-ho per residents tot l´any.

El 2017, quan complirà cinquanta anys, l´alcalde admet que és impensable pensar en un Castelló sense Empuriabrava. És un nucli poblacional, un referent nàutic, turístic i un dels motors econòmics, on són conscients que hi cal una forta inversió. També s´hi auguren canvis com la gestió dels canals, encara en mans privades.

L´abans i el futur de la marina s´espera que siguin presents en la celebració del 50è aniversari. L´Ajuntament ha obert un procés participatiu perquè «els ciutadans es facin molt seva la celebració». De moment s´estan recollint totes els suggeriments des de diferents canals. La pluja d´idees acabarà el mes d´octubre, quan començaran a abordar la programació de l´any següent, que s´espera que estigui a l´altura de la importància de la marina.

La marina aplega avui uns 12.000 apartaments, hotels, càmpings, zona d´oci nocturn, un club nàutic, un aeroclub amb un projecte de remodelació, entre molts altres serveis. L´alcalde constata que amb l´efermèride també es vol aprofitar per reflexionar. Per a Güell, «és el moment de dir: hem arribat fins aquí, rumiem bé com ha de ser l´Empuriabrava dels propers cinquanta anys».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema