Cistella mostrarà per la festa de Sant Martí les noves pintures al presbiteri, l´espai que envolta l´altar, de l´església del nucli de Vilaritg. L´artista Ricard Ferrer ha acabat tres anys de feina que han permès recrear un espectacular mural amb escenes principalment de la vida de sant Martí.
La iniciativa popular, que ha comptat amb el suport institucional, s´ha centrat en aquest espai que estava pintat de blanc i no hi havia restes de pintura. Ara s´espera continuar recuperant altres zones, algunes amb murals que es conserven del barroc popular dels segles XVIII i XIX.
El pintor es va inspirar per recrear les escenes en l´obra creada per Simone Martini a la Basílica de Sant Francesc d´Assís (Itàlia). Tenia clar que «el protagonista havia de ser sant Martí» perquè dóna nom a l´edifici religiós i per com era el personatge. Mossèn Josep Claparols ho destaca explicant la imatge central, on «en comptes d´haver-hi sant Martí vestit de bisbe, hi ha sant Martí fent un acte de caritat, donant la capa a un pobre, l´important del cristianisme».
Era un home més proper al poble que a les altes esferes. Les escenes sobre el sant continuen als laterals del presbiteri. En una d´elles, a la part esquerra, s´hi representa l´episodi en què, per tal que no el trobessin en el moment de cridar-lo per fer-lo bisbe, es va amagar en una bassa on hi havia uns ànecs. Aquests es van espantar, van aixecar el vol i el van descobrir.
El sant quan ja ha acceptat la feina de bisbe, quan crea un cenobi o quan deixa les armes es representen en altres parts. En aquesta darrera es crea una representació triangular on també s´evoca la figura de la dona que transforma l´home aprofitant l´episodi en què el sant deixa les armes.
A la part superior de la semicúpula va decidir plasmar-hi una mare de Déu mig tombada amb l´infant Jesús que escampa les flors «com si escampés la gràcia». I a l´arc que separa la nau «he representat els símbols de l´església»: la creu i la columna, una parra, lligada al vi, i un camp de blat, al pa.
L´artista Ricard Ferrer elabora les pintures amb la tècnica del fresc, que treballa amb morter de calç i sorra mentre el morter es manté fresc, la qual cosa li permet treballar només unes hores al dia. És un dels motius pels que s´utilitza menys que altres tècniques. Pel que fa als colors, el groc és el principal amb predomini d´altres com el gris.
El pintor ho qualifica com «art fet a contracorrent però que s´adiu al meu pensament clàssic lligat a la tradició europea que vol tornar a una mena de barroc mediterrani». Ferrer diu que ha treballat d´una forma lliure, espontània, com pintaven els barrocs i que s´hi poden veure influències de diferents artistes.
Una iniciativa popular
L´alcalde de Cistella, Enric Gironella, ha agraït la iniciativa del veí Martí Amiel i l´artista que, amb el suport de l'Ajuntament i el Bisbat, han pogut donar vida a aquesta part del temple. Hi ha altres espais deteriorats però la presència de restes de pintura de barroc popular que Patrimoni obliga a conservar encareixen la restauració. Tot i això es treballarà per continuar recuperant aquest patrimoni eclesiàstic.
Les noves pintures es podran veure per la festa de Sant Martí el mes vinent, quan es presentaran públicament i posteriorment s'obrirà l´edifici religiós en hores convigudes. L´alcalde remarca que mantenir obert l´edifici religiós no és possible pel risc de patir bretolades o que s´emportin elements que puguin ser valuosos.
