El que havia de ser un judici per violació pel qual es demanaven 12 anys de presó va acabar ahir amb l´absolució in voce de l´acusat perquè la suposada víctima -exdona del processat- va admetre que va tenir relacions sexuals consentides amb el seu exmarit i que només l´havia denunciat perquè va ser la fórmula que va trobar per aconseguir allunyar-lo d´ella.

De ben segur que ni el tribunal de la secció quarta de l´Audiència Provincial de Girona, com tampoc la fiscal del cas ni l´advocat defensor, tenien previst ahir liquidar l´assumpte en el temps que dura un cafè, i menys amb una absolució directa, però és que no hi havia altra opció. L´acusat s´havia negat a declarar fins i tot davant les preguntes del seu advocat i la primera testimoni, al seu torn presumpta víctima, va explicar que la nit dels fets -26 d´abril de 2015- tots dos eren a Roses i havia deixat que ell li fes l'amor perquè «em deixés en pau». La denúncia per violació només era instrumental per aconseguir que «ell no s´acostés».

L´estupor que va causar aquesta declaració va ser de tal calibre que, per un moment, va semblar que l´interrogatori de la fiscal li anava a servir per demanar que s'investigués la testimoni per falsa denúncia. «No li importava que el seu exmarit pogués ser condemnat a 12 anys de presó?», va preguntar-li.

A la defensa no li va caler preguntar res i el president del tribunal va decidir absoldre el processat allà mateix, encara que queda pendent redactar la sentència.

Una sola declaració, la de la ­víctima, va servir ahir per convertir una agressió sexual de manual -ús de força, abús de superioritat i clandestinitat- en una relació entre exesposos que feia dos mesos s´havien separat i tenien tres fills en comú d´11, 10 i 7 anys.

A banda dels 12 anys, l´home també s´enfrontava a 10 anys de llibertat vigilada.