La crisi va obrir un període d'atac ferotge contra els drets laborals de les treballadores i treballadors. La reforma laboral va suposar un escac i mat a la negociació col·lectiva. Les administracions, autonòmiques i locals, haurien d'haver sigut el garant com a mínim dels fets més abusius que han comportat l'empobriment de part de la ciutadania.
Per desgràcia, hem vist com aquestes administracions, i especialment les locals han aprofitat les oportunitats d'ajustar els seus comptes amb la rebaixa dels pressupostos dedicats als serveis públics. Aquestes rebaixes han recaigut no ja en la part de beneficis de les empreses contractades. Sinó en els sous i condicions laborals de les plantilles. Aquests fets genèrics es fan més injustos en el cas de la plantilla d'Ecoserveis.
Davant del fet de reorganitzar uns serveis públics de la ciutat (neteja viaria, recollida d'escombraries, jardineria i manteniment d'enllumenat) s'ha intentat rebaixar costos, propiciant una possible doble escala salarial (per una mateixa feina pagar dos sous diferents) i deixant la porta oberta a la inseguretat del lloc de treball.
Des del comitè d'empresa es va posar en el minut 1 sobre la taula aquestes qüestions, mentre que l'Ajuntament i la direcció de l'empresa deixaven passar el temps. Diferents vegades se'ns va posar al límit de la vaga i sempre ens vam agafar a ajornar-la amb l'esperança que per fi ens posaríem a negociar seriosament. No enteníem per què les nostres propostes (que no costaven ni un euro de més a la ciutat) eren rebutjades.
Ara queda clar que el que es volia era rebaixar les condicions laborals i salarials dels treballadors. Sí que ha estat una situació injusta per a Figueres, provocada per aquells que han agafat la ciutat com a ostatge per precaritzar els serveis públics.
