«Les muralles, dit així despectivament, han passat a ser la Ciutadella. Han passat de ser una nosa, font de problemes i desprestigi, a un monument dignificat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.» Així resumia el regidor d'Urbanisme, Carles Pàramo, la transformació d'aquest patrimoni reflectida en el llibre La Ciutadella, 30 anys de propietat municipal, que es va presentar ahir. El volum recull, des de l'any de la compra dels terrenys -el 1986- fins avui, els esforços dels governs rosincs i altres administracions per preservar el monument i també el castell de la Trinitat. Prèviament a l'acte es va inaugurar la rehabilitació d'una torre medieval que ara és visitable.

L'autor del llibre, l'historiador Toni Martínez, va remarcar que «en un sol document» s'apleguen tots els processos d'urbanització, de campanyes arqueològiques i intervencions al recinte de la Ciutadella fins al 2016. Al llarg de les 220 pàgines s'hi ha recollit el passat amb documentació i fotografies de Jesús Mínguez i el desaparegut Jordi Velasco. S'enceta amb l'abandonament del monument després que el 1814 les tropes napoleòniques en fessin esclatar una part i quedés inutilitzada per a funcions militars. Continuà una etapa fosca i els diferents projectes frustrats d'urbanització abans de crear-se la conscienciació de la preservació de l'espai. A partir d'aquí el gruix més important comença amb la compra per part de l'Ajuntament de la finca el 1986 i la posterior transformació a la que ha estat sotmesa tant la ciutadella com el castell de la Trinitat. Les visions de futur tanquen el volum.

Pàramo, ara regidor però també exalcalde, va fer un llarg repàs a les persones, des de polítics a professionals, que han estat vinculats al monument i a la tasca de preserva-lo. El llibre «passa comptes tot justificant el temps i els recursos esmerçats pels diferents governs», diu Pàramo. Queda constància de la tenacitat i objectiu clar dels rosincs d'evitar la pèrdua d'aquest patrimoni que han reconvertit en recurs turístic. Per al conseller de Cultura, Santi Vila, són trenta anys de compromís, «un compromís decidit amb tot allò que hem rebut», un monument amb 2.400 anys d'història. I va recordar que «ens equivocaríem si creguéssim que la Cultura només es justifica per la capacitat que té de generar visitants, generar turistes o ingressos; té un valor en si, ens fa millors societats, millors persones».

La Diputació de Girona ha tingut un paper important pel suport econòmic. L'actual president, Pere Vila, va recordar que «mai és malgastar si es recupera patrimoni». L'alcaldessa, Montse Mindan, per la seva banda, va desglossar alguns dels molts projectes que s'espera portar a terme per continuar aquesta tasca: Rec Fondo, naturalització de la riera Trencada (15.000 m2 d'espai verd i oci), proposta de museïtzació del castell de la Trinitat, avantprojecte per a la intervenció arqueològica i museïtzació del monestir, vila medieval i barri del port de la Ciutadella, entre altres. Un dels darrers treballs s'ha centrat en una torre medieval que es va inaugurar ahir.

Rehabilitació muralla medieval

La torre és l'única que conserva tot el seu alçat i que estava molt deteriorada. L'arquitecte Lluís Bayona en va apuntar algunes característiques. Té una de les cares gairebé plana, amb la porta d'accés -inicialment d'1,20 m- i una balconada on es conserva el pas de ronda que l'unia a altres torres. Una escala que s'ha adequat permet avui comunicar el primer pis amb la part superior de la torre amb vistes al mar i a l'interior de la Ciutadella.