Els veïns de Castelló opinen que el Bisbat relleva Ferran Jarabo per la seva «actitud crítica», i no els falta part de raó. Jarabo pertany a l'ala més conservadora de l'Església i en diverses ocasions ha xocat amb els sectors més progressistes. També es va mostrar crític -a nivell intern, mai en públic- amb el bisbat de Jaume Camprodon, fet que va propiciar un trasllat temporal a Alemanya.

Tot plegat, més una voluntat d'«anar per lliure» i no ajustar-se a les directrius del Bisbat, l'han convertit en una peça difícil d'encaixar, tot i que ell sempre ha fet gala d'una gran discreció. De fet, el Bisbat manté que el relleu s'ha fet de forma pactada i ell no ha volgut fer cap declaració pública.

Nascut l'any 1967 a Alacant, Ferran Jarabo Carbonell va créixer a Girona. Durant la seva etapa com a seminarista va impulsar un projecte de cooperació a la República Dominicana, tot propiciant que joves gironins anessin a fer-hi de monitors en casals d'estiu. L'any 1995 va ser ordenat diaca a la parròquia de Sant Pau de la ciutat, i després d'un any estudiant a Salamanca, el 1997 va ser ordenat prevere en una cerimònia celebrada a l'església de Sant Martí del Seminari.

A partir d'aquí, es va convertir en vicari de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i va ser nomenat responsable de la coordinació diocesana dels grups parroquials de joves.

L'any 1998, Jarabo va ser trasllada a la Bisbal d'Empordà, i també es va convertir en el nou responsable de la Pasqua Jove. Allà es va quedar fins al 2001, quan el Bisbat el va convertir en nou rector d'Agullana i Darnius i encarregat de la Vajol. Un parell d'anys més tard, s'hi va afegir també Maçanet de Cabrenys.

Segons indiquen diferents preveres, va ser en aquella època que Jarabo, juntament amb altres capellans de la branca conservadora -com Rafael Felipe o Joan Boadas-, van mostrar cada cop més discrepàncies amb el bisbe Camprodon.

Crític amb els progressistes

En diversos articles, Jarabo es va mostrar bastant crític amb els sectors més progressistes de l'Església. En un text publicat a El Punt l'any 2003, va criticar la fundació d'Església Plural, un grup de 500 capellans crítics amb el conservadorisme eclesiàstic, en considerar que podia conduir l'Església «cap a la degradació i la dissolució». Segons alertava, podia dur «cap a una Església supercatalana, però sense Déu; hiperdemocràtica, però no de Jesucrist».

Poc abans, un web anònim anomenat www.comunio.org, que servia com a altaveu dels sectors catòlics més integristes, va publicar un article seu titulat Democracia versus Iglesia. Jarabo es va queixar que li havien copiat sense citar la font original de l'article, que havia aparegut al suplement Alfa y Omega del diari ABC.

L'any 2003, durant una visita del papa Joan Pau II a Madrid, mossèn Jarabo va organitzar -com a rector d'Agullana- un viatge particular a través del Patronat de la Joventut Sant Pere Claver de Girona, amb 54 joves que van poder anar a veure el Pontífex. Aquesta iniciativa va generar polèmica, ja que el viatge es va fer independentment de la delegació oficial de la diòcesi, integrada per un centenar de persones i presidida pel mateix Carles Soler.

Malgrat la seva discreció, el capellà també es va pronunciar públicament l'any 2004 per criticar que els antics Banys de la Mercè, a Capmany, es convertissin en un prostíbul, tot deplorant que aquest espai es convertís en un espai d'explotació i esclavitud per a les dones.

L'any 2004, el bisbe Soler el va rellevar de la seva tasca a Agullana i li va donar una excedència de dos anys per tal que pogués acabar el seu doctorat en Filosofia. En realitat, però, diverses fonts apunten que Soler volia «dispersar» el nucli de capellans conservadors i crítics, de manera que va enviar Jarabo i Felipe fora de Girona. Jarabo va afirmar que marxava «trist», però no es va queixar. Primer va anar a la Universitat de Salamanca i després a Berlín.

El mossèn va retornar -físicament- a la diòcesi de Girona l'any 2012, quan va ser nomenat rector de Castelló d'Empúries i Vilanova de la Muga. I un cop allà, de seguida es va guanyar la confiança de veïns i feligresos. «Sempre està disposat a obrir les portes de l'Església, mai té un no per a ningú», assenyalen des del Consell Parroquial. El capellà es va implicar a fons en la nova parròquia, i va treballar de forma activa en la rehabilitació de la basílica de Santa Maria de Castelló. De fet, fa pocs mesos es va presentar públicament la rehabilitació dels vitralls.

Durant la seva estada a Castelló, Jarabo també va poder desenvolupar una de les seves grans passions: la màgia. L'any 2013, fins i tot va participar en el festival de màgia del poble amb el nom artístic de Màgic Mossèn.

Per tot plegat, mossèn Jarabo es va acabar convertint en un més del poble. Ara fa nou mesos, però, va patir un accident de moto, i des de llavors ha tingut seriosos problemes físics per fer les celebracions. Per això, el Bisbat li va comunicar per Nadal que li donava una «excedència pastoral» per tal que pogués recuperar-se de les seves ferides. La decisió va caure com una galleda d'aigua freda al poble, que no ha dubtat en mobilitzar-se.

Diumenge passat, més de 200 persones es van concentrar davant la basílica i s'han recollit un miler de signatures per reclamar al Bisbat que reconsideri la decisió. Fins i tot l'Ajuntament va aprovar una moció.

El Bisbat, però, s'ha mantingut ferm en la decisió i avui mossèn Jarabo celebrarà la seva última missa a la capella de Sant Antoni.