El cens d'ocells hivernants del Parc Natural de Cap de Creus ha detectat 834 gavians argentats, la xifra més baixa des que es fan els registres amb la mateixa metodologia a la zona. Els experts apunten que podria deure's a canvis en la política de gestió de residus (dels quals s'alimenten) i a un gener anormalment fred a Catalunya. Des del 2010, les dades oscil·laven entre els 1.186 i els 1.843 exemplars, arribant a superar, en anys anteriors, els 2.300 individus. Aquestes aus no són les úniques que han patit un descens. També ho han fet els corbs marins, amb 49 exemplars observats. Fa set anys, se n'havien arribat a comptabilitzar 110. Des del Parc, asseguren que el Cap de Creus, la punta més oriental del país, es consolida com un indret privilegiat per a l'observació i control d'ocells marins.

Menys gavians argentats, menys corbs marins i menys baldrigues. Aquestes són algunes de les dades que s'ha obtingut a través del cens d'aus que anualment realitza el Parc Natural de Cap de Creus. Durant el 2016, s'ha detectat un descens de gavians argentats que, amb 834 exemplars, es tracta de la xifra més baixa des que es fan censos amb la mateixa metodologia a la zona.

És la primera vegada que no se supera el miler d'exemplars i els experts apunten com a possibles causes un canvi a la gestió de residus i a un gener anormalment fred.

Els gavians argentats s'alimenten sobretot de deixalles i fan migracions de curta durada. Menys residus i un hivern més fred podrien haver afavorit que no sortissin de les seves àrees d'origen, a França. El Parc ha comparat aquestes dades amb les obtingudes a les Illes Medes i els ports de Barcelona i Tarragona. Els resultats han permès extreure aquestes conclusions.

Menys corbs marins

Aquest no és l'únic cas en què s'ha detectat una baixada d'espècies marines. Els corbs marins, amb un total de 49 exemplars observats, també han disminuït la seva presència a la zona. Cal tenir en compte que l'any 2010 se'n van registrar 110. En aquest cas, els experts atribueixen aquesta situació a les mesures de gestió que s'apliquen a les seves zones de cria al mar Bàltic.

Les baldrigues, més al sud

El Cap de Creus és també un dels punts del país amb major presència de baldrigues, una espècie marina que troba en aquesta zona un bon lloc per alimentar-se durant les èpoques de l'any en les quals visita les costes catalans. Malgrat això, també s'ha detectat un descens en el nombre d'exemplars tant de baldriga mediterrània (amb 137 individus) com de baldriga balera, amb un total de 38 exemplars. Tot apunta que, enguany, aquesta espècie ha decidit quedar-se més al sud.

Altres espècies observades al litoral en menor nombre són el cabussó emplomallat, el cabussó collnegre i la calàbria agulla, tots ells localitzats a la zona de Port de la Selva i Llançà.

El Cap de Creus, ideal per a algunes espècies

D'altra banda, durant aquest hivern al parc s'hi han vist altres ocells com el mascarell, amb 31 exemplars, el gavot, amb 26 o la gavineta de tres dits, amb un únic individu. Tots ells han hivernat als sectors més orientals de la punta de Cap de Creus i les rodalies de Cadaqués. Destaca també la presència d'un exemplar de paràsit cuapunxegut, una espècie molt escassa a l'Empordà durant els mesos d'hivern.

Totes aquestes espècies, apunten els experts, troben al Cap de Creus alguns dels millors indrets de Catalunya per ser detectats a l'hivern. El motiu és l'important relleu submarí just davant del cap, que assoleix més de 1.000 metres de fondària a poca distància de la costa. Aquestes zones fondes produeixen afloraments de nutrients, que en altres indrets es troben a més distància del litoral, i atreuen cetacis i ocells marins pelàgics.

El cens també ha permès localitzar exemplars d'espècies com l'ànec collverd, el bernat pescaire, la polla d'aigua, el rossinyol bord, el blauet o la xivitona. Totes són espècies d’aigua dolça i els individus semblen aprofitar, en petits grups, les basses que s’han format aquest hivern al parc i les desembocadures de La Valleta i de la riera del Port de la Selva. A banda, destaca l¡observació de tres remena-rocs, una espècie escassa a l'Empordà, a la badia de Cadaqués, i un exemplar de becadell, propi de zones humides i no censat anteriorment en període d'hivernada al parc.

També s'han observat altres espècies com 75 gavines vulgars, 25 capnegres, un gavià fosc i 56 xatracs de bec-llarg, la xifra més elevada en els darrers anys.

Nius de corb marí emplomallat

Finalment, aprofitant el cens d'ocells marins, s'ha inspeccionat el litoral del parc, on s'han detectat un mínim de 3 parelles nidificants de corb marí emplomallat. ja covant als nius de Cap Norfeu. Es tracta d'un ocell propi del mar mediterrani que en tot Catalunya cria només en litorals rocallosos de l'Empordà i la Selva. També s'han observat exemplars adults de rapinyaires, com el duc, el falcó pelegrí i l'àguila cuabarrada.