La llengua de bacallà és un peix que viu sobretot a l´Atlàntic Nord, fins a Islàndia i Noruega. Però l´espècie es capturava amb palangre de manera relativament habitual (entre els quatre i els set exemplars a l´any) a les aigües fondes del cap de Creus a principis dels anys 80, segons un treball fet pels investigadors Joan Nadal i David Sunyer el 1981. Anteriorment també es té constància d´un exemplar capturat a les aigües tarragonines l´any 1910. Amb tot, l´espècie havia anat desapareguent del cap de Creus i el golf de Lleó a partir dels anys 90 fins arribar gairebé a desaparèixer, tal com va quedar reflectit en un estudi efectuat per la UdG amb el finançament de la Fundació Abertis.
