Fileres de persones deambulant tot el matí amb bosses carregades de literatura a les mans. Una imatge ben real gràcies a la Fira del Llibre Vell i d'Ocasió que es va celebrar ahir a la plaça Catalunya en el marc de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres. Tant visitants com firaires mostraven el seu entusiasme en aquesta 37a edició, que reafirmava la consolidació d'aquesta activitat cultural a la capital altempordanesa.
Darrere dels taulells, no només hi havia venedors de la zona, sinó també vinguts arreu de Catalunya. «Som de Barcelona i fa més de 10 anys que hi assistim», explicava Frederic de la llibreria Castro, «els llibres tenen una faceta fetitxista, per molta tecnologia que s'implanti això no desapareixerà».
L'optimisme dels comerciants també es veia reflectit en els clients. «Cada any venim a veure què hi podem trobar. Crec que si el llibre és interessant, tant li fa si és nou o vell», assegurava el Francisco, un veí de Figueres.
Un pregoner de luxe
L'encarregat de recitar el pregó d'enguany va ser l'historiador figuerenc Enric Pujol Casademont, que va voler fer un repàs del progrés de la fira des dels seus inicis el 1980, on ell va estar present. Pujol va recordar la figura de l'antic responsable de cultura del Casino Menestral, Pere Bruguera, «sense el qual tot això no seria possible».
El pregoner va posar èmfasi en la importància de disposar d'esdeveniments d'aquest tipus, ja que segons el seu punt de vista, «les fires de llibres antics poden oferir un ventall molt ampli de llibres i autors, amb exemplars descatalogats que es poden aconseguir a preus mòdics».
Pujol va marcar també una sèrie de criteris a l'hora de «caçar» el llibre ideal. «Deixar-se endur pel cor i l'instint en la seva elecció, no centrar-se només en les novel·les, mirar d'aconseguir exemplars de clàssics i procurar llegir i comprar llibres en català per ajudar a la preservació de la llengua», consells que van ser d'allò més ben rebuts entre la massa que l'escoltava. «Els llibres que comprem són per llegir i no per deixar-los a la lleixa», va sentenciar.
