Anem fins a Perpinyà, històricament «La catalana», aquella vila per la qual els catindependentistes de l'època van pagar els càntics de Te Deums a la catedral de Barcelona per agrair a la Providència que hagués caigut en mans franceses (i ja per sempre, perquè de la primera vegada que va ser súbdita gal·la la va rescatar el rei Ferran el Catòlic), anem a fer una passejada. L'anada la fem, com sempre, per autopista, per arribar com més aviat millor, que els gals encara mantenen en molts àmbits el costum de tancar à midi, i comprovo que si bé entre el Voló i la capital rossellonesa acaben de finalitzar el tercer carril del qual nosaltres ja disposem des de fa uns anys, entre els viaductes de l'Albera i l'antic Voló es troben en obres. Que en som d'espavilats al sud dels Pirineus!, penso: passa el mateix que amb l'AVE, que diguem-ne arriba fins al bell mig de la serralada malgrat els dèficits d'explotació, però el TGV mor a Nimes i ha de sortir la candidata lepenista a prometre que si la fan presidenta el farà arribar fins al Pertús perquè aquest endarreriment és una vergonya per a la Grandeur de la France que ella reclama.

La tornada, també com sempre, com que ja no hi ha pressa, la fem per l'ara anomenada Départamentale D-900 que, curiosament, abans tenia la condició de nacional, RN-9, i ara es troba rebaixada de categoria, i aquí no es veu ni una màquina treballant ni un cartell anunciant una propera reforma, ni pancartes de protesta encara que el seu estat general es trobi molt per darrere de la nostra N-II amb la qual enllaça. Què dir; ni pensar doncs en la construcció d'un desdoblament per unir-lo al que a la Catalunya sud l'Estat espanyol està capficat en portar, fins a on?, també al coll d'ampolla del Pertús després de creuar la Jonquera per on ningú sap on?

Està clar que la Gaule amb el seu pernil d'ànec deu dotar els seus habitants d'una racionalitat diferent de la nostra (vegin si no com l'ERC del «sud» desautoritza a la del «nord» el seu no suport al neoliberal Macron) i això els condueix amb tota seguretat a una millor administració dels béns públics. Aquí, en canvi, no aprenem, i fem tercer carril per als camions; i quan tenim el tercer carril fem autovia perquè els camions no paguin peatge i nosaltres paguem indemnitzacions a Abertis per manca de trànsit; i quan tinguem l'autovia farem corredor mediterrani que és això el que el país, què dic el país, la unió europea i el món mundial (sobretot el xinès que són els qui s'estan fent els amos) necessiten per exportar les seves mercaderies fent dumping a les nostres empreses. Visca!

Correm, correm, no sigui que arribi la independència i, com deia Tardà al Congrés, ens trobem amb què « lo más caliente está, donde está lo más caliente!».