L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, assegura que veu gairebé «impossible» que el Ministeri de Foment assumeixi el cost del soterrament de les vies del tren convencional «quan ja ha anunciat que des del 2013 no en pagarà en cap tram urbà». Felip va fer aquestes declaracions ahir al matí en una entrevista a Catalunya al dia Girona, on també va afirmar que el debat sobre les dues estacions -la convencional i la del Tren d'Alta Velocitat- va eclipsar aquesta possibilitat. La responsable municipal va dir que quan va saber que l'estat espanyol es comprometia amb altres municipis va demanar explicacions a Foment i que des del Ministeri li van comunicar que ho assumien perquè tenien acords concrets.

Malgrat que aquesta actuació ha estat llargament reivindicada a la ciutat, l'alcaldessa de Figueres remarca que «la porta ara per ara continua tancada». La darrera notícia la van tenir quan Felip es va posar en contacte amb el Ministeri després de l'anunci del compromís per fer el soterrament a Montcada i Reixach, l'Hospitalet de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. «No es tracta de competir entre municipis però quan sents aquests noms penses: com pot ser?, si Figueres fa tants anys que ho està demanant», va explicar. La resposta: aquestes poblacions tenen un conveni vigent amb l'estat que Figueres no té. «Figueres no va tancar-lo en els últims anys en què es podia, el 2006-2007, justament perquè hi havia el debat sobre una o dues estacions». Per a Felip, aquesta situació va fer perdre l'oportunitat d'aconseguir-ho. «Quan preguntes per què no pot entrar-hi Figueres, et diuen: no va tancar conveni», va remarcar.

El debat sobre el model d'una o dues estacions es va posar sobre la taula arran de la construcció de la del TAV, al terme de Vilafant i allunyada del centre de la ciutat. L'estació del tren convencional compta amb dos passos a nivell en els quals s'han produït diversos accidents. La polèmica es va fer més viva que mai l'any 2008. Aleshores, la plataforma Defensem el tren -creada amb motiu de la problemàtica- va lliurar gairebé 6.000 signatures reclamant una consulta popular per abordar-ho, la qual mai es va celebrar.