L'Audiència de Barcelona ha ordenat admetre a tràmit una querella contra Interior per haver mentit sobre la situació en què es trobaven cinc agents destinats a Portbou (Alt Empordà). La querella es dirigeix contra la subdirectora de Recursos Humans de la Direcció General de Policia, a qui s'investiga pels possibles delictes de prevaricació i falsedat documental. Qui ha dut el cas als tribunals ha estat el sindicat USPAC, que va denunciar que els agents portaven més de tres anys adscrits de manera provisional en aquest poble de l'Alt Empordà (quan la llei només permet que, com a màxim, en siguin dos). Com a resposta, la subdirectora va signar un document on negava els fets, i assegurava que ja s'havia enviat aquests Mossos a un altre destí (cosa que no era així). Aquest escrit és, precisament, el focus del litigi, i el que ha motivat que l'Audiència hagi ordenat investigar si al darrere de la seva actuació hi va haver o no delicte.

El cas que ha derivat en la interposició de la querella es remunta a principis de març del 2013. Aleshores, Interior va crear l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) dels Mossos d'Esquadra a Portbou, i hi va destinar cinc agents de manera provisional. Segons recull la llei, aquestes places (les d'adscripció provisional) no poden allargar-se més de dos anys.

L'any passat, però, els cinc agents -a més d'un caporal- encara continuaven ocupant-les. Per això, el sindicat USPAC va queixar-se davant la Direcció General de la Policia. El sindicat criticava que els Mossos estaven treballant en un destí "imposat" i que, fins i tot, la situació que es vivia a Portbou era la d'un "trasllat forçós encobert".

La Direcció General de la Policia, però, va negar que s'hagués incomplert cap norma. El sindicat va rebre aquest escrit de resposta el 27 d'abril de l'any passat. El text, que signava la subdirectora general de Recursos Humans, assegurava que feia més d'un any que s'havia donat un nou destí als cinc agents afectats. En concret, se'ls havia adscrit a una altra comissaria el 15 de març del 2015.

Davant d'això, el sindicat USPAC va elevar l'afer al Consell de la Policia. I la resposta que els van donar els comandaments xocava de ple amb l'escrit de la subdirectora. Segons recull la interlocutòria de l'Audiència de Barcelona, aquell document recollia que els cinc agents i el caporal portaven "destinats des del 2013" a l'OAC de Portbou -és a dir, feia més de tres anys- i que, per tant, aquestes places "estan en adscripció provisional durant més de dos anys".

Querella per prevaricació

El sindicat USPAC va presentar aleshores una querella per prevaricació i falsedat documental contra la subdirectora de Recursos Humans, per "haver negat" els fets i haver "deixat els agents com uns mentiders". Inicialment, el jutjat d'instrucció va arxivar el cas, perquè va concloure que el litigi era purament administratiu i no transcendia a l'àmbit penal.

USPAC va recórrer la decisió del jutjat i ara, l'Audiència de Barcelona li ha donat la raó. La interlocutòria, emesa per la Secció Cinquena, conclou que "no es pot afirmar categòricament, sense una instrucció mínima, que els fets descrits no siguin constitutius d'una infracció penal".

Per això, l'Audiència ordena al jutjat d'instrucció que reobri el cas i admeti a tràmit la querella presentada contra la subdirectora general de Recursos Humans de la Direcció General de la Policia. I en conseqüència, que s'investigui si, a l'hora d'emetre l'escrit on assegurava que s'havia canviat els agents de destí -cosa que no era així- va cometre "possibles delictes de falsedat documental i prevaricació".

El sindicat assegura també que, des dels seus serveis jurídics, es demana una indemnització que puja a més de 200.000 euros "per mantenir els agents durant més de dos anys en adscripció provisional". "I en un lloc de treball imposat per necessitats del servei", conclou l'USPAC.