El promotor del futur càmping que es vol instal·lar a Garriguella (Alt Empordà) ha defensat que el projecte serà respectuós amb l'entorn i es farà de manera "sostenible". Segons recull el Pla Especial del càmping, que aquest dijous s'ha presentat a l'Ajuntament, la construcció es farà per fases. El càmping tindrà 665 parcel·les, repartides en cinc camps a l'entorn del Mas Tòfol. L'arquitecte que l'ha dissenyat, Joaquim Pla, assegura s'integrarà amb el paisatge amb un model que "encara no es coneix a Catalunya" (entre d'altres, tindrà els serveis soterrats). El càmping tindrà una capacitat màxima per a 1.995 persones. Segons preveu el Pla Especial, però, com a molt l'equipament arribarà a l'ocupació plena durant dues o tres setmanes a l'estiu. De les 17 hectàrees que ocuparà, només 6 estaran dedicades als espais d'acampada. La inversió prevista és d'entre 8 i 10 milions d'euros (MEUR) i, si es despleguen totes les fases, es podrien crear fins a 150 llocs de treball. En la tramitació fins ara del Pla Especial només s'ha rebut un informe contrari: el de l'entitat ecologista IAEDEN-Salvem l'Empordà, que s'hi oposa per motius d'impacte ambiental.

L'empresa promotora del nou càmping de Garriguella, Finques Agropecuàries de Peralada SL, ha presentat la proposta final per fer aquest equipament. La idea és aprofitar els camps entorn al Mas Tòfol i fer-hi 665 parcel·les d'acampada. Segons l'arquitecte Joaquim Pla, "si la llei exigeix que com a mínim tinguin una superfície de 70 metres quadrats, la idea del nou càmping és que arribin de mitjana als 100 metres".

L'arquitecte l'ha volgut posar de manifest la voluntat de tenir un càmping de baixa densitat exemplificant-ho amb la superfície que ocuparan les zones d'acampada. De les 17 hectàrees que ha de tenir el nou càmping de Garriguella, només 6 estaran destinades a les parcel·les. Es faran en cinc camps propers al Mas Tòfol, que serà el centre operatiu de l'equipament turístic. El projecte contempla soterrar dues línies de mitja tensió i recuperar fins a quinze búnquers (tant dels terrenys com de la zona propera).

La no massificació, segons Pla, la justifica el mateix client al qual aspiren arribar. "És un càmping de segona línia i, per tant, no es busca un turisme massiu, sinó ja un de cultural, amb altres expectatives amb temes també naturals i d'enologia", apunta.

Precisament, la possibilitat del càmping com a motor econòmic és un dels arguments que defensen des del consistori per a la seva construcció. L'alcaldessa, Isabel Teixidor, ha expressat que "és un projecte paisatgísticament ben treballat" i considera que "alguns veïns potser no se l'han mirat bé del tot, perquè es busca molta plantació d'arbres". D'aquesta manera, vol respondre a l'oposició que ha sorgit al projecte per part de l'entitat ecologista IAEDEN o la recentment creada plataforma en contra. Tampoc hi està d'acord el sindicat Unió de Pagesos.

Pla defensa que el model d'aquest càmping és inèdit a Catalunya. L'arquitecte ha dissenyat un espai amb el màxim possible de serveis soterrats i, en el cas que això no pugui ser, que s'integrin al màxim amb el paisatge a través de materials i colors.

El Mas Tòfol, un edifici mig derruït i de 200 metres quadrats de planta, ha de ser el centre neuràlgic del futur càmping. La construcció de les diferents àrees d'acampada s'aniria fent per etapes i tenint present l'oferta i la demanda per veure si es desplega en la seva totalitat. La inversió total seria d'entre 8 i 10 MEUR. També es preveuen crear 150 llocs de treball, la majoria estacionals.

Puntes de 2.000 visitants

En cas que el càmping desplegui totes les seves fases, hi hauria 665 parcel·les que podrien ocupar un màxim de 1.995 persones. Una situació que Joaquim Pla assegura que "només passaria dues o tres setmanes a l'any". La resta calcula que l'ocupació seria d'entre el 30 i el 40%. Per tant, doncs, la previsió és que hi hagi una forta estacionalitat en els mesos d'estiu (com ja és habitual a l'Empordà).

Pel què fa a la mobilitat, la previsió és que es respectin els diferents accessos existents al mas i que el punt d'entrada al càmping sigui per la carretera C-252. Al punt del turó de Malaveïna caldria agafar el trencant pel camí de Castelló fins a la pista forestal. El projecte no contempla crear nous vials.

La sostenibilitat

Garriguella és un municipi de 900 veïns que, comptant segones residències i el càmping ja existent, pot arribar a tenir 1.800 habitants en època d'estiu. De per si, el nou càmping pot arribar a duplicar aquesta població en cas de l'aforament màxim de 1.995 persones.

No obstant, els seus promotors en defensen la sostenibilitat. En el cas dels usos d'aigua, la voluntat principal és que el càmping es connecti amb la xarxa mancomunada que té Garriguella amb altres municipis veïns. Així ho defensa l'informe redactat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). En cas que no acabés essent així, l'arquitecte del projecte defensa que es podria fer ús de l'antic pou del mas, que està connectat a la massa d'aigua 'Empordà-6'. Pla quantifica que el consum anual suposaria un 0,15% de les reserves de l'aqüífer.

Tot i això, la proposta no ha convençut l'entitat ecologista IAEDEN, que ha estat l'única que ha emès un informe contrari en considerar que el càmping "no seria possible per temes ambientals", segons ha precisat l'arquitecte municipal Francesc Oliu. En canvi, els informes de diferents organismes de la Generalitat i la Diputació de Girona avalen el projecte.

Mesos de tramitació

El 2015 l'empresa promotora va entrar el projecte d'un nou càmping per primer cop al consistori i van començar els tràmits. La parcel·la en qüestió estava dissenyada, amb un antic planejament, com un camp de golf. Després va passar a ser no urbanitzable i ara té ús de càmping. L'aprovació inicial d'aquest canvi de qualificació dels terrenys es va fer per unanimitat. Hi van votar a favor els dos grups polítics presents al ple de Garriguella. Ara, el Pla Especial ja té el seu document de resum. En el termini d'exposició pública no hi va haver cap al·legació (ja que la IAEDEN ho va fer, però fora de calendari).

A partir d'ara, caldrà un informe territorial i urbanístic i la declaració ambiental estratègica. Un cop es tingui per part dels organismes que pertoca, serà l'Ajuntament qui, a través del ple, en farà l'aprovació provisional. La darrera paraula però la tindrà la Comissió Territorial d'Urbanisme. Un procés administratiu que es pot allargar entre sis i dotze mesos més, segons calculen.