Les coses no solen esdevenir de manera sobtada, ni tan sols determinats fenòmens naturals, encara que moltes vegades ens colpegin inesperadament. Ans el contrari, els fets, no només els generals, sinó també els concrets, solen tenir una etapa de gestació i maduració fins al moment de la seva eclosió.

No, no, res de política, vull dir res de «procés», perquè sí, de política es tracta encara que municipal, més administrativa que altra cosa.

El cas és que allà pels anys noranta del darrer segle, el PS (Cat, però ara ja no me'n recordo si encara OE o no) figuerenc volia que s'implantés a la ciutat el servei de bus urbà i que la coalició CiU-PP (em sembla que aquest darrer encara no Cat) en el govern es va negar de manera continuada tot al·legant, a més dels dubtes sobre la seva real conveniència, que no existia l'obligació legal puix que la ciutat no arribava als cinquanta mil habitants.

Però la victòria d' Armangué (bé, més que la victòria, perquè va quedar empatat a regidors amb Palahí, el suport del Fòrum Cívic que el va fer alcalde) va significar que, finalment, l'Ajuntament empordanès comprés autobusos al metropolità de BCN i s'iniciés, ara sí que podem dir-ho, un procés que segons fonts fiables, fa uns anys, significava un dèficit d'explotació de l'ordre dels cent milions de pessetes (perdó per la meva antiguitat comptable) a l'any, i que finalment ara, a més, en paraules de The Majoress, «Les xifres de viatgers no són bones, no arriben a la màxima capacitat de servei». Vaja, que assegura l'alcaldessa, Marta Felip, que «el transport públic de la ciutat podria tenir un ús més ampli».

Però com que a Figueres tot és surrealisme, l'important per als dirigents i els qui volen fer mèrits per copsar aquest estadi no és analitzar i millorar les xifres del dèficit econòmic del servei, l'important és l'estadística; i així govern i part de l'oposició estan d'acord que, per millorar-la es faci una campanya segons la qual entre el 16 d'octubre i el 16 de desembre el bus urbà sigui gratuït, amb la intenció de promocionar l'ús del servei i fidelitzar nous usuaris.

Com sempre els acabo recordant aquella expressió que no és meva: Dalí només podia néixer a Figueres.