Els preparatius pel referèndum de l’1 d’octubre han deixat infinitat d’anècdotes, que ara, un cop ha passat aquesta data clau del calendari polític català, alguns van explicant, encara que d’altres prefereixen mantenir en l’anonimat. Són anècdotes que algun dia, quan la normalitat política s’instauri i ja no hi hagi sumaris als jutjats, es podran explicar amb noms i cognoms.

“A mitja setmana, em trobo amb un tècnic d’una companyia que havia estat escorcollada no feia massa dies”, m’explica un càrrec municipal d’un petit poble de la comarca. “Quedem en un restaurant perquè m’ho expliqui i decidim anar al Travé. La morbositat -afegeix- de poder estar dins del cau dels policies nouvinguts posava un punt de salsa. La intenció no era res més que passar una bona estona amb un bon company”. En arribar, les furgonetes dels policies no hi eren, però sí que van veure un bon grup de policies dins de la piscina de l’hotel.

“Mentre m’explicava l’escorcoll, i la poca destresa dels policies implicats, apareixen una cinquantena de policies a dinar. Ell m’acaba d’explicar totes les peripècies d’un escorcoll maldestre, amb frases que ja suposa uns somriures. Acabat això, rebo una trucada que em diu que hi ha una notificació per a mi a la qual contesto que, en aquell moment, no puc parlar, a causa dels comensals que em rodejaven; per culpa de la insistència de l’interlocutor, mentre el meu company reia pels descosits en adonar-se de la situació, acabo concertant lloc i hora”, argumenta.

No havien passat ni deu minuts que li truca una persona i li pregunta: “Pots parlar? I, sense dilació, li contesto: No puc, estic rodejat de cinquanta granotes. Paraules clau, que va entendre de seguida. Tot seguit, em diu: hem de parlar de les urnes. I jo em volia fondre i el meu company, endevinant el que passava, encara reia més, si és que podia ser així”, confessa. Durant una bona estona, li va estar explicant certa logística que els cinquanta del voltant no podien sentir i ell feia cara de negociant que no li interessa el producte. Acabat de dinar, va marxar entre policies que estaven uniformats i algun armat amb el fusell de boles antidisturbis i contenint l’experiència viscuda.

La vegetació del riu

Dies després, un altre càrrec municipal assistia a una reunió on es congregaven responsables dels futurs col·legis electorals. “Mentre una persona ens explica les últimes instruccions, veig arribar un cotxe de policia. Decidim plegar tot el material susceptible i convenço un company que es posi davant de tot del públic assistent i es posi a explicar la vegetació del riu Fluvià”, recorda. Tot seguit, va baixar a rebre’ls, mentre continuava la xerrada informativa sobre l’apassionant món de l’entorn del Fluvià. “El policia m’informa que ve a aixecar acta i em pregunta quina activitat estem fent. Jo l’informo que és una xerrada sobre la vegetació del riu”, confessa, sense poder amagar un somriure quan ho recorda. Tot seguit, pugen a dalt i el policia, educadament, saluda i observa tots els assistents i l’orador en qüestió. No veient res d’estrany, baixen i aixequen acta, les parts signen i marxen, continuant la ronda els policies. “La meva sorpresa va ser quan pujo altre cop per seguir la xerrada original i em trobo l’orador seguint l’explicació tot explicant el cicle de la llúdriga i els assistents demanant que marxi per poder continuar amb una xerrada tan interessant”, diu el confessor. En mig de rialles i bromes, va continuar la xerrada original, tot i que la situació es va fer extensiva i famosa l’endemà mateix.

Les urnes

Aquest seria material per a un llibre, amb un ampli capítol sobre la manera com els diversos municipis van protegir les urnes d’aquell referèndum. N’hi havia que la van amagar en un cementiri, a la copa d’un arbre o al forat de l’ascensor.

L’alcalde de Borrassà, Ferran Roquer, relatava, dijous passat, en el programa Animals de nit, de Ràdio Vila-sacra, que el diumenge 1 d’octubre, a Borrassà, hi havia “espies col·locats a totes les entrades del municipi, i un d’aquests va veure com la comitiva espanyola passava per la variant de Borrassà.” Finalment, però, va ser una falsa alarma, tot i que l’alcalde diu que llavors, “ja érem tots dins l’Ajuntament i havíem guardat l’urna al cim de la claraboia.” Afegeix que, en aquells moments de tensió, “rèiem per no plorar, amagar una urna és esperpèntic”.

És un exemple de com es va aplicar la picaresca perquè tot sortís bé en un dia que s’estava preparant des de molt de temps enrere.