Tot comença amb un bolet desconegut.

Cosa de curiositat. La meva inquietud respecte els bolets va anar creixent fins formar part d'una Societat Micològica, on vaig trobar més tocats del bolet com jo.

Aquesta serà una bona temporada pels amants dels bolets?

Pels de l'Empordà, sí. I bastantt millor que totes les passades. Les plujes han afavorit a que se'n facin bastants. A la resta de Catalunya, en canvi, serà una de les pitjors temporades des de fa temps.

Què té Albanyà perquè se'n facin tants?

El terreny amb molt d'espai lliure, la poca gent, i... la sort!

Què vas explicar a la mostra boletaire de dissabte passat?

A la tarda, quan vam innaugurar, els visitants van veure de costat una sèrie de bolets de diferents espècies. Són els més representatius. El que feia jo era especificar-ne les característiques, i explicar-los. El diumenge ja ho vam desmutar perquè l'escalfor fa envellir els bolets. Tanta preparació per una cosa tan efímera!

Un cop al plat, quin et fa més gràcia?

Sempre fa més il·lusió menjar aquells que fa temps que no proves, no? En general, però, em quedo amb el cep.

Quins són els bolets més comuns?

De comestibles destacaria el cep, que és un bolet que sembla una esponja; el rovelló, que quan s'escapça treu una llet taronja; i l'ou de reig, que està format per una volva i un anell característics. Dels bolets tòxics, els més comuns serien l'Amanita Phalloides, les toxines del qual actuen de manera catastròfica sobre els ronyons i el fetge; i l'Amanita Pantherina, els símptomes del qual apareixen d'una a tres hores després de la ingesta.

Consells pels boletaires:

  1. Emporteu-vos només el que coneguis. Una vegada al bosc, és recomanable només endur-se a casa els bolets que es coneguin i se sàpiga amb seguretat que són bons. En cas de dubte o curiositat quan no se sap quin exemplar és el que es té davant, el que s'hauria de fer és tallar-ne només dos exemplars, embolicar-los en paper de plata, i endur-se'ls cap a casa perquè un entès els avaluï.
  2. No els feu malbé. S'ha de tenir en compte que, a la naturalesa, cada un dels elements que l'integren té la seva funció. Per tant, és recomanable no fer malbé cap bolet que es trobi, encara que sigui tòxic.
  3. Agafeu-los adequadament. Amb navalla i cistell. Aquesta és la tècnica per la qual opta Santi Sapés. Tot i que en aquesta qüestió hi ha gent de tots els parers, ell prefereix tallar-los amb navalla. Hi ha alguns estudis que apunten que els bolets que són arrencats són més propensos a patir infeccions. Pel que fa a la manera de guardar els bolets, ell és partidari de posar-los al cistell. Les bosses de plàstic són perjudicials perquè fan més calor i perquè és més fàcil que s'aixafin. En aquest sentit, els cistells preserven la salut del bolet més adequadament.
  4. No arraseu. Està bé anar a buscar bolets, però no cal fer una batuda de grans magnituds. S'ha de ser respectuós amb l'entorn i, igual que al mar no s'haurien de pescar els peixos massa petits, al bosc no cal agafar els rovellons que són de la mida d'un cèntim.
  5. Cuideu el medi.Aquesta és una cosa de tots. Tots els ciutadans tenim dret de gaudir de la natura i del paisatge. Per això, en marxar del bosc, el que s'ha de procurar és deixar l'entorn tal com l'hem trobat quan hem arribat, o bé millor. Quan es marxa del bosc, s'ha de deixar sense burilles i papers, com si no hi hagués passat ningú.