L'Audiència de Girona va jutjar ahir l'exalcalde de Pont de Molins, Florenci Fernández, i la secretària i l'arquitecte municipal de l'ajuntament de l'any 2006 per un delicte de prevaricació urbanística. La fiscalia sosté que els tres processats van «intervenir a partir dels seus respectius càrrecs» per acabar atorgant la llicència que permetia construir 26 habitatges plurifamiliars en un edifici industrial (prèviament rehabilitat) situat al municipi.
Segons ressalta l'acusació pública a l'escrit de conclusions provisionals, tots tres eren «plenament conscients» que la concessió de la llicència era «contrària» a la normativa urbanística vigent en aquell moment i, per tant, estaven advertits que es tractava d'una «il·legalitat».
La fiscal descriu quin paper va jugar cadascun dels acusats a l'hora de permetre que la llicència urbanística tirés endavant. Segons exposa, l'arquitecte municipal va intervenir emetent un informe tècnic favorable, la secretària interventora va fer les gestions de tramitació i va emetre «una certificació a favor de la concessió» i, finalment, l'aleshores alcalde va dictar un decret d'alcaldia l'abril del 2006 atorgant el permís d'obres majors a la promotora, una mercantil.
L'acusació pública assenyala que aquesta llicència era contrària al Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) que estava en vigor perquè autoritzava aixecar habitatges plurifamiliars quan el planejament només permetia construir habitatges unifamiliars.
A més, també admetia un increment del volum en relació amb la superfície construïda existent i, finalment, faltava un informe tècnic obligatori en tota llicència urbanística. «L'informe tècnic que constava no estava degudament signat», afegeix la fiscalia.
Per tot això, acusa els tres processats d'un delicte de prevaricació urbanística i demana que els condemnin a 3 anys de presó, a pagar una multa de 4.320 euros i que els inhabilitin durant 9 anys per exercir un càrrec o feina pública. Les defenses, per contra, demanen l'absolució.
Ho neguen
Els tres acusats van negar els fets. L'exalcalde va assegurar que van atorgar una primera llicència urbanística però condicionada. Segons ha detallat, en aquell moment estava en tramitació el nou POUM i va autoritzar els treballs supeditats que el nou planejament permetés les obres. Segons va explicar al judici, van consultar amb Urbanisme i els hi van dir que era una obra «beneficiosa per al poble». Els treballs, però, quedaven a l'espera de l'aprovació definitiva de les normes urbanístiques i a què els promotors presentessin el projecte executiu.
En el judici hi havia personat l'Ajuntament de Pont de Molins com a acusació particular. En el tràmit de qüestions prèvies al començament de la vista, l'advocada de la secretària municipal, la lletrada Olga Tubau, va demanar que s'exclogués perquè el consistori no va resultar directament perjudicat i es vulneraven normes del procediment perquè es duplicaven acusacions «sense legitimació». La secció quarta va atendre la petició, desestimant que el consistori pugui exercir l'acusació popular perquè aquesta figura està «reservada als ciutadans».
