Tot llegint la crònica de la companya Anna Font a propòsit de la proposta de nou regidors figuerencs amb afiliació partidista diversa (hi ha de tot: PSC, PP excepte Borrego, Cs, UD i Compromís; sembla ser com si el que anomenaven « cinco magníficos» hagin estat substituïts per un quintet de formacions) per demanar un ple extraordinari amb la intenció d'aprovar una rebaixa dels impostos municipals, fonamentalment l'IBI, és a dir un impost que afecta els propietaris, m'ha vingut al cap si és que a Figueres s'està conformant, encara que sigui de facto i a l'ombra, una nova majoria, una espècie de no declarat Junts pel Sí municipal, en aquest cas amb lideratge ( las chicas son guerreras) en versió genuïnament femenina: Felip, Lladó i Sánchez. No em facin cas, però vegin per on, deixant a part Borrego com a « verso suelto», els signants de la proposta són nou, i queden al marge (preventivament a l'espera de com es desenvolupen els fets?) els cinc del PdeCat, els tres d'ERC i els tres més de la CUP, (oi que la suma d'aquestes sigles els sona?) que fan un total d'onze que és majoria absoluta.

Jo no vull extrapolar el debat, que tal vegada estigui més pròxim a una local i simple guerra de guerrilles i operacions de desgast del govern, que a una possible operació de major calat (vull dir, algú ho ha suggerit, constitucionalista enfront d'independentista), però em crida l'atenció que la proposta de rebaixa impositiva (que personalment ja em va bé), instada en part per partits d'esquerra, es destini en benefici d'aquells que disposen d'uns certs nivells de propietat i no, si és que és econòmicament factible, en ajut d'aquells que es troben en situació econòmica menys afavorida, reduint taxes de serveis públics, per exemple.

No sé, sembla com si sociològicament, políticament i partidistament, alguns del partidaris de la mesura haurien d'estar en contra, i d'altres que no s'hi han sumat a favor. Però, com ja sabem que Figueres és l'única ciutat on Dalí podia nèixer, esperem els esdeveniments.