Els acusats d'assassinar una dona de 75 anys propinant-li una pallissa a Cabanes (Alt Empordà) el 27 de febrer del 2014 només han respost a les preguntes dels advocats de la defensa i s'han negat a contestar al fiscal i a l'advocat de l'acusació particular. Antonio García Carbonell s'ha limitat a negar la seva participació en el crim. L'altre acusat, Oriol Boyer, ha dit que "seria incapaç de fer una cosa així" i només ha reconegut que el dia abans va viatjar amb García Carbonell fins a Figueres, van dormir a llocs diferents i, l'endemà al vespre, van marxar plegats de tornada a Mollet. Aquest dimecres també han declarat els forenses que van fer l'autòpsia a la víctima. L'autòpsia va concloure que la dona va rebre "múltiples cops", sobretot a la zona del cap, però els forenses no poden determinar si hi va haver més d'un agressor. Fiscal i acusació particular han mantingut la petició de 23 anys de presó per a García Carbonell i 26 per a Boyer. Les defenses demanen l'absolució.

Els acusats del crim de Cabanes s'han acollit al seu dret a no declarar i no han respost a les preguntes del fiscal i de l'advocat de l'acusació particular, que representa la família de la víctima. Tant Antonio García Carbonell com Oriol Boyer han contestat només a les preguntes dels seus advocats defensors.

L'advocat de García Carbonell li ha formulat una única qüestió: si havia participat de forma directa o indirecta en la pallissa que va acabar amb la vida d'una dona de 75 anys a Cabanes. "No", "res", "res a veure", ha respost l'acusat.

Oriol Boyer, en canvi, ha contestat a tres paquets de preguntes. D'entrada, ha reconegut que el 26 de febrer va viatjar amb García Carbonell des de Mollet fins a Figueres (recorregut que estableixen les antenes de telefonia mòbil) però ha afegit que, un cop van arribar a la capital de l'Alt Empordà, es van separar i cadascú va passar la nit en un lloc diferent.

Al segon bloc de preguntes, Boyer ha explicitat que l'endemà (el dia del crim) no va tornar a veure García Carbonell fins a la nit, quan van fer el camí de tornada a Mollet de nou junts.

El tercer paquet de qüestions s'ha centrat en la pallissa mortal. Boyer ha assegurat que no va participar en els fets ni va estar als voltants del lloc del crim. "No, sóc incapaç de fer una cosa així", ha dit.

Les breus respostes dels dos acusats han posat punt final a les declaracions del judici que es fa, des de divendres passat, a l'Audiència de Girona. El fiscal i l'acusació particular han elevat a definitives les seves peticions inicials de presó. En concret, demanen 23 anys de presó per a García Carbonell per un delicte d'assassinat i una condemna de 26 anys per a Boyer, per assassinat i tinença il·lícita d'armes perquè a casa seva hi van trobar una escopeta retallada per a la qual no tenia permís d'armes.

Múltiples cops

Aquest dimecres també han declarat els forenses que van fer l'autòpsia a la víctima. Es forenses han recordat que la dona va morir a l'hospital dies després d'haver rebut la pallissa. Els doctors sabien, pels informes mèdics, que a la dona l'havien lligat de mans i peus amb brides de plàstic, li havien posat un mitjó a la boca i va estar hores a la intempèrie abans que la trobessin. A l'hospital, va estar ingressada a l'UCI però no va poder superar les ferides.

Segons han ressaltat, l'autòpsia va revelar que havia rebut múltiples cops, sobretot a la zona del cap i a la part alta del tronc. Tenia una clavícula fracturada i costelles trencades. Tot i això, les ferides mortals van ser els traumatismes cranioencefàlics. Els forenses han explicat que els cops que li van propinar al cap li van provocar diverses hemorràgies internes que li van provocar la mort.

Els forenses han determinat que la víctima (que era d'edat avançada i mesurava 1,50 d'alçada) no presentava lesions de defensa. "Va rebre múltiples cops i van ser traumatismes directes", han declarat els forenses. Tot i això, afirmen que no es pot determinar si hi va haver un sol agressor o, per contra, va ser més d'un.

Sense trastorn mental

Durant el judici també han declarat fins a set especialistes en psicologia i psiquiatria que han avaluat l'estat dels dos acusats. En relació a Antonio García Carbonell, les professionals han afirmat que no reconeixia la seva participació en els fets i mostrava sempre un relat "victimista". "Deia que anava amb males companyies i havia tingut mala sort a la vida", han explicat les psicòlogues. De fet, asseguren que també deia que era "innocent" de les agressions sexuals comeses entre els anys 1991 i 1995 per les quals el van condemnar a 270 anys de presó (va ser el primer pres de l'Estat a sortir en llibertat un cop anul·lada la doctrina Parot).

A més, també han ressaltat que García Carbonell (d'edat avançada i que necessita un caminador pels seus problemes de mobilitat) "exagerava" el seu deteriorament físic i mental, amb desorientacions temporals i espacials. També deia acusar problemes de memòria. Les psicòlogues, però, no van poder aprofundir en el seu estat mental perquè no li van poder fer proves en ser analfabet i no tenir les competències necessàries per llegir i respondre els tests.

Les professionals que van avaluar Oriol Boyer al centre penitenciari han explicat que té característiques compatibles amb un trastorn de personalitat antisocial, com ara una elevada impulsivitat, baixa tolerància a la frustració i falta de control de la seva actitud agressiva. Això, sumat a que té una intel·ligència límit, no tindria per què afectar a les seves capacitats volitives ni cognitives perquè "diferencia el bé del mal" i és conscient del què fa, ressalten les psicòlogues.

Les psicòlogues han assenyalat que Boyer no té els mateixos "recursos" que una persona amb una intel·ligència superior per respondre a frustracions i això fa que, sovint, reaccioni amb violència. De fet, en el moment de l'exploració, Boyer acumulava tres condemnes prèvies (robatori amb força, maltractament en l'àmbit de la violència domèstica i trencament de condemna).

Aquest dimecres a la tarda les parts formularan els informes i està previst que dijous al matí entreguin l'objecte del veredicte al jurat popular, que es retirarà a deliberar.